Jordi Asensi, del Col·lectiu Ecologista Bosc Verd, obre el sobre del jutjat i llegeix que Josep Ametller l'acusa de delictes d'injúries i calúmnies per denunciar incompliments ambientals de l'Agroparc a través de la plataforma StopAgroparc. És la primera vegada en 40 anys que l'entitat rep una querella criminal.
L'ofensiva judicial afecta 6 persones: Asensi i 5 activistes més de Naturalistes de Gelida. Els de Gelida van rebre la citació al desembre i no es van presentar. Asensi l'ha rebut ara i està citat pel 6 de maig. Els advocats els han recomanat no presentar-se. La resposta del moviment ecologista ha estat fer-ho públic.
«És una manera de dir no continueu fent el que esteu fent, una mena d'intimidació», explica Asensi a Meridià. «Però nosaltres no ens aturarem a defensar el territori.»
Quina cara et va quedar quan vas obrir la carta del jutjat?
Jo no m'ho esperava, però m'és bastant indiferent. Nosaltres estem per defensar el territori. El que fa Ametller és atacar tota aquella gent que defensa el territori d'una forma contundent. Nosaltres fa 40 anys que ho fem, i és la primera vegada que ens trobem en una situació així.
A més, sempre hem estat molt curosos amb el llenguatge. No insultem ningú. Nosaltres no som de dir Josep Ametller, diem Ametller Origen, que és l'empresa. No personalitzem el problema. Igual que quan parlem de l'Ajuntament de Vilafranca o l'Ajuntament dels Monjos, parlem de l'Ajuntament, no de l'alcaldessa.
Això és una personació contra la meva persona, però també contra el Bosc Verd. Ho trobo una mica passat de voltes. Però penso que és més una manera de dir «no continueu fent el que esteu fent», com una mena d'intimidació.
Quantes persones heu rebut aquesta citació?
Som 6 persones. Un de Bosc Verd i la resta de Naturalistes de Gelida.
A Naturalistes de Gelida els va arribar al desembre i no es van presentar. A mi m'ha arribat ara, fa quinze dies després, i m'han citat pel maig.
Ho vam parlar amb els advocats (la de StopAgroparc i el del Fons de Defensa Ambiental) i ens van dir que era millor no presentar-nos. Perquè nosaltres tampoc no anirem a retractar-nos del que hem dit.
Aleshores vam decidir fer-ho públic. Vaig proposar a la gent de Bosc Verd, Naturalistes de Gelida i StopAgroparc de fer una roda de premsa. I això hem fet.
Vosaltres teniu informes de la Generalitat, denúncies a la Fiscalia, contenciosos oberts als tribunals... I els que acaben querellats sou vosaltres. Com s'explica això?
Nosaltres hem fet els dos contenciosos, hem fet una denúncia a la Fiscalia, hem fet diverses denúncies a l'URMA, que és la Unitat de Medi Ambient dels Mossos d'Esquadra. Perquè s'estan saltant la normativa.
Per exemple, hi va haver un informe del Departament de Fauna que deia que s'havia de fer unes mesures compensatòries. Les mesures compensatòries s'han de fer abans de començar les obres. No les van fer, les estan fent ara. Van tard. Això no té massa sentit.
A més, Ametller Origen sempre va al límit. L'empresa sempre va al límit. El jutge va acabar per parar les obres, i després les van tornar a començar i el jutge ja no va dir res més. Però els hi van parar.
Un dels contenciosos va anar a parar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Dels tres jutges que hi havia, n'hi havia un que va emetre un vot particular que estava d'acord a paralitzar les obres. Els altres dos no.
Amb l'altre contenciós, el jutge de primera instància va dir que paralitzés les obres, però ara s'han tornat a començar. La justícia és molt lenta. Per això hem anat a denunciar als Mossos d'Esquadra, perquè l'àliga cuabarrada és una espècie en perill d'extinció.
I aquestes mesures compensatòries, com el radioseguiment de l'àliga, s'han fet bé?
Si poses un radioseguiment amb una àliga cuabarrada, ho has de fer un any abans. No ho pots fer després. I no es poden fer tan de pressa. El que passa és que en aquesta societat el que prima és l'economia.
En aquests últims vint-i-cinc anys hem perdut un 25% o un 30% de biodiversitat, de tota mena de fauna i flora. Aquest espai és molt important perquè és un connector ecològic. Connecta les muntanyes de Montserrat, les de Roquetes Blanques, amb les muntanyes d'Ordal, el parc del Garraf, el parc del Foix. És fonamental.
A més, hem de tenir en compte que passa l'AP-7, passa l'N-340, passa el tren, passa l'alta velocitat. Hi ha moltes infraestructures que impedeixen la connectivitat. Per això ens hem posat tan ferroços.
Fa uns dies va sortir que la Generalitat reconeixia l'Agroparc com a Projecte Estratègic i li donava gairebé 2 milions d'euros. Però aquesta mateixa Generalitat té informes que diuen que el projecte és una «sentència de mort» per a l'àliga. Com s'explica aquesta contradicció?
Fa temps que ho van declarar un projecte estratègic. El que passa és que ara ho tornen a dir. A escala comunicativa tenen una estratègia. Tenen una oficina potent de comunicació. Ells ja sabien que nosaltres faríem públic publica la querella. Aleshores, en el moment que ells saben que ho fem públic, ells busquen una notícia important, que és que la Generalitat els dona suport. I per això ho fan.
Però la Generalitat des de sempre ha estat al costat de l'empresa Ametller Origen i els ha tractat amb guants de seda. Els ha tractat molt bé. A nosaltres no ens tracten tan bé o no ens passen tanta informació.
Per exemple, el contenciós administratiu que nosaltres vam interposar primer, vam trigar nou mesos a rebre tota la informació. Normalment, quan demandes, el jutge requereix la informació a l'administració i després te la passa. Però vam trigar 9 mesos. Això alenteix tot el procediment.
«La Generalitat des de sempre ha estat al costat de l'empresa Ametller Origen i els ha tractat amb guants de seda. A nosaltres no ens tracten tan bé. L'alentiment de la justícia va a favor dels grans»
Els contenciosos administratius ja són lents. Imagina't si a sobre la documentació no te l'entreguen bé. Ens han entregat documentació que no estava en bones condicions, no es podia llegir tota la documentació. I això fa que s'allargui el procediment. Com la justícia està tan malament aquí a Catalunya, l'alentiment de la justícia va a favor dels grans, en aquest cas del grup Ametller.
Està clar que la Generalitat dona ple suport a Ametller Origen. A més, hi han anat presidents, consellers, molta gent de pes a donar suport al projecte. En el fons els governs volen grans projectes que es puguin visualitzar molt.
I el que no es visualitza és que tinguem 80 parelles d'àliga cuabarrada i que sigui important la seva preservació. Però la pèrdua de biodiversitat també és pèrdua de salut. És un sinònim de pèrdua de salut al nostre país.
Hi ha una cosa que crida l'atenció: cada setmana surt una notícia enganxada d'una nota de premsa d'Ametller. Fins a punts tan surrealistes com que per Nadal van publicar que Ametller repartia tortells als hospitals. I la sensació és que els mitjans ho publiquen perquè després hi ha pàgina sencera de publicitat...
Perquè la imatge de cara enfora és fonamental per ells, és molt important. Ametller Origen no solament emet comunicats, sinó que fa reportatges pagats. És a dir, moltes vegades veus notícies d'una pàgina sencera, però si mires a dalt el membret posa que és publicitat. El que passa és que té format de notícia.
Això també es porta ara. Però sí, tenen molts diners. És la seva estratègia comunicativa i d'imatge.
Ells es venen com a empresa sostenible i ecològica, forma part del seu relat. I, per altra banda, es dediquen a denunciar el moviment ecologista que està denunciant les seves pràctiques. La contradicció sembla bastant evident.
El que passa que, per exemple, la fruita i verdura, que és el seu fort, és convencional. I moltes vegades no és ni del territori. Moltes vegades et ve de fora.
Si tu preguntes a qualsevol pagès del Penedès si vol col·laborar amb Ametller, la pràctica totalitat et diuen que no. Perquè ell el que fa és fagocitar tot el que poden i més. I el que no vol és que hi hagi petits pagesos que li facin la competència.
Nosaltres no anem contra l'empresa, sinó contra la ubicació. Una altra cosa és que després no estiguem d'acord amb el model. La ubicació, sobretot, pel tema de l'àliga cuabarrada, el tema de connectors ecològics, per garantir la biodiversitat. Perquè la biodiversitat és fonamental per al nostre país. Si hi ha biodiversitat, vol dir que entre poblacions hi ha uns espais naturals que la fauna hi pot circular.
«Si tu preguntes a qualsevol pagès del Penedès si vol col·laborar amb Ametller, la pràctica totalitat et diuen que no. Perquè ell el que fa és fagocitar tot el que pot i més. I el que no vol és que hi hagi petits pagesos que li facin la competència»
L'Agroparc allà al mig és trencar l'ecosistema. A més hi ha el riu Anoia i el riu Anoia és molt important, i diverses rieres. Allà, per exemple, també s'hi troba la tortuga de rierol, que també està protegida.
Aquesta querella té una característica especial. D'això en l'argot judicial se'n diu SLAPP: demandes estratègiques per silenciar la denúncia pública. L'objectiu és arruïnar econòmicament els denunciats amb els costos judicials i fer-los callar. Fins i tot la Unió Europea està treballant en una directiva per prohibir-les. És això el que us està passant?
Doncs, potser sí. L'altre dia teníem una reunió de Col·lectius de Catalunya i ho vam estar parlant del tema. Hi ha altres plataformes que també els hi ha passat, amb altres temes, en temes de residus.
Aquestes empreses, grans empreses, tenen molt de poder econòmic i tenen molta influència política. Nosaltres la influència política i el poder econòmic que tenim és baix i és petit.
Vam estar comentant que la tendència és aquesta, que tota aquella veu discrepant de petits col·lectius, o col·lectius ja importants, però que discrepen, que opinen diferent de l'establishment, del que el poder econòmic diu, els hi apliquen aquesta fórmula.
Però bé, de totes maneres aquí al Penedès i a Catalunya i als Països Catalans hi ha una tradició d'un activisme molt potent i de treballar molt en xarxa. I els hi pot sortir rana també. Penso que els hi sortirà rana. Per això és tan necessari denunciar-ho i fer-ho públic.
I com us podeu defensar d'això? Quant us pot costar econòmicament?
El fet és que això suposa un cost econòmic, perquè l'advocat l'haurem de pagar. L'altra banda, tenim un advocat del Fons de Defensa Ambiental que sempre ens ha tractat molt bé i sempre... els tractes són bons i podem pagar de bona forma, però té un cost econòmic.
El cost econòmic el podem sufragar amb campanyes de micromecenatge, que a més desgrava. Per exemple, a través de Naturalistes de Gelida vam aconseguir 24.000 euros per engegar els dos contenciosos administratius. I ara estem fent una altra campanya per sufragar altres costos dels contenciosos i, si cal, els costos dels advocats.
Si només queda en una citació i no tira endavant la demanda, nosaltres no farem res més. Però si no, sí que farem més coses. No ens quedarem de braços plegats. I no ens tremola el pols per continuar defensant el territori perquè creiem que és necessari.
«Nosaltres fa 40 anys que defensem el territori i és la primera vegada que ens passa. Això és una manera de dir: no seguiu fent el que esteu fent. Una mena d'intimidació. Però defensarem el territori fins al final»
Nosaltres som una entitat d'ecologia que fa 40 anys que hi som, en el cas del Bosc Verd. Els naturalistes de Gelida fa menys temps, però som molta gent i som molt potents. El que volem és preservar el territori, preservar que el Penedès tingui identitat. El que no pot ser és que el Penedès es converteixi en un annex més de Barcelona-Tarragona i continuem creixent de forma il·limitada.
Que Ametller Origen ens posi una demanda... Doncs seguirem. Ho farem amb les forces que tenim, amb respecte, de forma legal. No començarem a insultar ningú. Però defensarem el territori fins al final.
I quin és el vostre model alternatiu? Què defenseu més enllà d'aturar l'Agroparc?
Nosaltres estem a favor del cooperativisme, estem a favor del petit pagès, que la terra estigui repartida. Una mica allò de la terra per qui la treballa. Ametller Origen té un mecanisme semblant a aquestes grans cadenes tipus Lidl, Mercadona. Aquests grans centres comercials o supermercats guanyen molts diners, però amb els pagesos els paguen un preu molt baix.
El model que tenim actualment ja ens està demostrant que està fent aigües per tot arreu. Hem de tenir més equilibri entre la natura i la societat, els humans. I estem trencant l'equilibri.
Aquesta és una gràcia del Penedès, que tenim espais naturals. Si tu vas per l'AP-7, en el moment que entres al Penedès es nota. No té res a veure amb el Baix Llobregat. Volem mantenir aquesta imatge del Penedès, però no per la imatge, sinó per les persones que viuen, pel model que representa.
Això no vol dir anar en contra de les grans ciutats. També les grans ciutats necessiten oxigen i necessiten que la gent pugui sortir per poder gaudir de la natura.
Per això volem continuar batallant. Per tenir contacte amb la natura. Perquè la natura és important. Continuem defensant això.
