El moviment ciutadà Ara Igualada va presentar el seu manifest el dissabte 7 de març a la plaça de l'Ajuntament d'Igualada, signat per una setantena de persones. El document proposa construir una candidatura unitària entre societat civil i partits polítics per disputar l'alcaldia a les eleccions del 2027. En una setmana, les quatre forces de l'oposició al consistori s'han pronunciat.
ERC Igualada va ser la primera a posicionar-se, el dilluns 9 de març. L'executiva local va valorar positivament el manifest i va mostrar la seva disposició a obrir converses, tot recordant que el portaveu Enric Conill ja havia plantejat públicament la necessitat d'avançar en aquesta direcció fa dos anys. Dimarts, Poble Actiu, el grup municipal vinculat a la CUP, va dir que la iniciativa tenia «una música que ens agrada», tot i reclamar conèixer «la lletra» abans d'avançar. Dimecres, els Comuns d'Igualada van completar el quadre amb una nota de premsa favorable.
Dijous al vespre, representants d'ERC (Enric Conill), Poble Actiu (Neus Carles) i Comuns (Rafa Moya) ja s'havien reunit amb membres d'Ara Igualada, Pilar Rodríguez i Xavi Grados, per iniciar les primeres converses, segons va revelar Igualada News. De la trobada no va transcendir cap acord concret.
El PSC no sumarà i carrega contra la CUP
El dimarts 11, Igualada Som-hi va tancar el cercle en roda de premsa. La coalició del PSC liderada per Jordi Cuadras va anunciar que no formarà part d'Ara Igualada. «No ens cal inventar noves eines, perquè la que tenim ja serveix per fer el canvi», va dir Cuadras, que va afegir que el moviment no s'havia posat en contacte amb la formació. Tot i la negativa, Som-hi es va mostrar oberta a possibles pactes postelectorals un cop celebrats els comicis del 2027.
Però la declaració més rellevant de Cuadras anava adreçada a Poble Actiu. «Si no hi hagués hagut el vet de la CUP, el canvi hauria estat possible a Igualada», va afirmar el líder socialista a Ràdio Igualada. «Les forces de canvi sumem més que no pas la força de govern. Si no hi ha canvi és perquè una formació com la CUP, i ho va explicar públicament, va fer un vet cap al nostre partit.»
Poble Actiu no nega el vet. El portaveu Pau Ortínez ho va confirmar el mateix dimarts, també a Ràdio Igualada, denunciant el paper de suport al govern que ha tingut el PSC: «Amb Som-hi la possibilitat d'un pacte preelectoral o de formar part de la mateixa candidatura és impossible perquè no ens uneix ni el programa ni les maneres de treballar». Ortínez va ser directe sobre el motiu: «Igualada Som-hi durant els últims set anys ha pactat tots els pressupostos, ho ha fet a canvi de res. Se'ls va comprar per 43.000 euros a l'any i a base d'aquest sou han renunciat a transformar la ciutat».
El govern que volen canviar
Marc Castells (Junts per Igualada) és alcalde des del 2011 i lidera el grup municipal amb deu dels vint-i-un regidors del consistori, a un sol de la majoria absoluta. Governa en minoria formal, però Igualada Som-hi, amb cinc regidors, ha votat els pressupostos de Castells any rere any i va acceptar, a l'inici del mandat actual, la figura de cap de l'oposició retribuïda amb 43.000 euros anuals.
L'aritmètica
ERC (14,3%) i Poble Actiu-CUP (12%) sumen sis regidors. Els Comuns no tenen representació pròpia al consistori. Per guanyar l'alcaldia el 2027 en calen onze. La distància és de cinc. La candidatura unitària necessita un creixement electoral considerable. Igualada va tenir una participació del 57,5% a les darreres municipals i l'alcalde va obtenir el 40% dels vots.
Els reptes interns també hi són. ERC afronta un procés de primàries obert: un sector de la militància ha donat suport públicament al comerciant Roger Rodrigo perquè es presenti com a candidat alternatiu a l'alcaldia. Qualsevol acord que sorgeixi de les converses haurà de ser ratificat per l'assemblea local del partit, tal com exigeixen els reglaments interns. El mateix condicionant s'aplica a Poble Actiu i als Comuns.
Queda oberta, finalment, la pregunta sobre el format: si la candidatura resultant serà una coalició de sigles o una llista de majoria independent amb suport polític, una qüestió que els impulsors d'Ara Igualada encara no han concretat.
