Aquest dijous al matí, a la sala de plens de l'Ajuntament de Cunit, hi havia veïns i veïnes convocats per la plataforma SOS Natura Cunit amb cartells i pancartes contra el projecte. Han protestat en veu alta, a crits de «vergonya», mentre l'alcalde Jaume Casañas de Junts els cridava a l'ordre de forma reiterada. Ha estat una sessió tensa.
El motiu: la verificació del text refós del Pla Especial Urbanístic del Wavegarden Barcelona-Cunit, el càmping-resort amb piscina artificial de surf, 370 unitats d'acampada i la rehabilitació de la Masia Cal Pla que l'empresa Magicwave vol construir sobre 36 hectàrees de sòl no urbanitzable.
El resultat: 14 vots a favor, 2 en contra, 1 abstenció. El projecte va cap a la Comissió de Territori i Urbanisme del Penedès per a l'aprovació definitiva.
Però abans de la votació, algunes coses han quedat dites. I d'altres, en silenci significatiu.
El PSC no ha parlat
L'equip de govern, format per Impulsem Cunit (Junts) i el PSC, ha votat en bloc a favor. Els 11 regidors del govern sumen els vots del PP (Sergio Moro), d'En Comú Podem (Carolina Burgos, incorporada al govern el desembre de 2023) i de la regidora no adscrita Teodora Niño per arribar als 14.
El govern de Cunit està format per Impulsem Cunit, el PSC i En Comú Podem, amb 12 dels 17 regidors. Els tres partits han votat en bloc a favor. Cap dels tres ha pres la paraula per explicar el seu vot. Dotze regidors, zero explicacions. El silenci dels Comuns té una càrrega particular: és el partit del govern amb una sensibilitat teòricament més propera als arguments mediambientals que han posat sobre la taula els vots en contra.
Els únics que han parlat contra el projecte han estat els dos vots en contra: la portaveu d'ERC, M. Carme Martínez Ortega, i el regidor no adscrit Daniel Arbiol Liria, que va ser elegit a les municipals del 2023 com a número 2 de la llista d'ERC i que va abandonar el grup republicà el desembre d'aquell mateix any, al·legant «manca de transparència» interna.
822 metres cúbics. Reduïts. Però fins on?
Martínez Ortega ha fet la intervenció més documentada de la sessió. Ha recordat que el consum d'aigua previst inicialment pel projecte podia arribar als 822 metres cúbics diaris en temporada alta. Arran dels informes sectorials, s'ha hagut de retallar un 46% i ara se situa entre 334 i 440 metres cúbics al dia. La xifra final depèn de l'escenari d'ocupació.
Per posar-ho en context: 440 metres cúbics és el consum diari d'un municipi petit.
«Això vol dir que el projecte inicial estava clarament sobredimensionat», ha dit Martínez Ortega. I ha afegit que el funcionament de la piscina pot requerir més de 832 megawatts hora d'energia anual, amb emissions estimades de fins a 376 tones de CO2. Per compensar-ho, els informes obliguen a incorporar un mínim del 50% d'energia renovable, una condició que el projecte ha incorporat, però que no elimina l'impacte, només el redueix parcialment.
Arbiol ha afegit una dada que no apareixia en cap debat anterior: l'evaporació. Segons l'estudi de sostenibilitat del text refós, la llacuna evaporaria 14.225 metres cúbics d'aigua a l'any. I aquesta xifra no inclou els mesos d'octubre a gener. «No sé per quin motiu no apareixen», ha dit Arbiol. A tot plegat, cal sumar el volum que cada banyador absorbeix en entrar i sortir de l'aigua: fins a cinc litres per persona amb neoprè. En temporada freda, el neoprè és gairebé obligatori.
Meridià
El soroll pendent
Hi ha un punt que cap informe ha tancat del tot: l'impacte acústic. A 200 metres de les instal·lacions hi ha zona residencial. La Generalitat va exigir un nou estudi acústic l'abril del 2025 perquè el primer no contemplava l'efecte de les activitats d'animació sobre els veïns. L'estudi s'ha incorporat al text refós, però Martínez Ortega ha deixat una pregunta sense resposta: «No sabem fins al dia que estigui en funcionament quina projecció acústica real tindrà sobre la població.»
I ha tancat la seva intervenció amb una pregunta directa al govern: «Esteu disposats a assumir la responsabilitat política si el futur d'aquest projecte genera problemes ambientals o de recursos per al municipi? Perquè el mal ja estarà fet.»
El govern no ha respost.
L'alternativa que ningú ha volgut debatre
Arbiol, que a la votació provisional d'octubre havia fet una abstenció i avui ha canviat al vot en contra, ha plantejat una qüestió que no ha tingut resposta: per què l'Ajuntament no va comprar la masia quan es venia entre 750.000 i un milió d'euros, per restaurar-la amb oficis i tallers municipals? «Hauria sigut una restauració feta íntegrament per la gent de Cunit», ha dit.
La resposta implícita del govern és que no hi havia diners ni voluntat política. El que sí que hi ha, ara, és un pressupost 2025 amb un superàvit de 6,4 milions d'euros i un romanent de tresoreria de 9,7 milions, aprovat en el mateix ple d'avui.
Quatre anys de tràmits. Un últim filtre.
El projecte va néixer el desembre del 2021. Des d'aleshores: Junta de Govern Local, al·legacions, informes sectorials, reducció de places, declaració ambiental estratègica de la Generalitat amb condicions, i una suspensió de l'aprovació definitiva el novembre del 2025 fins a incorporar nous informes, entre ells els de bombers i de la secció ferroviària, tots dos favorables. Ara el text refós, verificat avui, torna a la Comissió de Territori i Urbanisme del Penedès.
Martínez Ortega ha resumit el fons de la qüestió amb una frase senzilla: «El territori és el nostre principal patrimoni col·lectiu. Transformar-lo és fàcil. Recuperar-lo després és impossible.»
A les cadires del públic, els veïns de SOS Natura Cunit han seguit la votació amb les pancartes. El govern no ha sortit a explicar-se.
Meridià · Accés gratuït
Anàlisi sense filtres. Subscripció gratuïta, ara.
Sense publicitat. Sense algoritmes. Directe a la teva bústia.
