Olga Farré, gerent del Consorci Sanitari Alt Penedès-Garraf (CSAPG), ho va dir en una compareixença davant la premsa recollida per El 3 de Vuit: «hem perdut el relat a l'Alt Penedès, perquè no és veritat que hàgim perdut serveis com algú diu». I va afegir: «hem treballat molt, però no hem explicat prou bé els canvis». El diagnòstic situa el problema en la comunicació. El que va explicar durant la resta de la compareixença apunta en una altra direcció.
La roda de premsa del 9 de març va ser convocada set dies després que la Plataforma per la Defensa de l'Hospital Comarcal de l'Alt Penedès presentés el seu manifest a la sala de l'Escorxador de Vilafranca completament plena i amb part del públic fora excés d'aforament. El manifest identificava sis problemes: pèrdua de cartera de serveis, llistes d'espera, manca de personal, risc d'externalització, pèrdua de visió territorial i dificultats d'accés per a col·lectius vulnerables. Durant la compareixença, els responsables del Consorci no van refutar cap d'aquests sis punts. Van explicar-ne les causes o van traslladar-ne la responsabilitat.
Meridià
El director de Personal, Alberto Martín, ho va resumir: «No estem tan malament com diuen». La frase admet que estan malament. Discuteix el grau, no el fet.
Més demanda, recursos en dubte
Farré va atribuir les llistes d'espera, en part, a «un increment de la població gran que requereix més atenció mèdica». És una causa real. Però posar-la sobre la taula implica reconèixer que la demanda assistencial ha crescut. La pregunta que no va respondre és si la plantilla ha crescut en la mateixa proporció. Per reduir les llistes, va esmentar les «peonades», hores extraordinàries de metges i cirurgians a les tardes. Va reconèixer que posar-les en marxa «depèn de la voluntat dels professionals». És a dir, no estan garantides. I que, per tant, la reducció de llistes tampoc.
Martín va defensar que al Consorci hi treballen ara uns 300 metges, un centenar més que el 2019. Però va atribuir part de les llistes als vuit mesos que l'Hospital de Sant Camil de Sant Pere de Ribes va estar sense quiròfans operatius per obres i per una impugnació d'adjudicació. El manifest de la Plataforma exigeix el compliment de les ordres SLT/21/2023 i SLT/102/2015, que estableixen els terminis màxims d'atenció garantida. No queda clar que aquests terminis s'estiguin complint.
El finançament que no està tancat
El CSAPG té en marxa un pla plurianual de 42 milions d'euros aprovat el 2023, del qual en queden pendents 25 milions. Farré va admetre que el termini s'haurà d'allargar perquè una part dels diners es van destinar a reparar els desperfectes de la dana del juliol passat, amb un cost d'un milió i mig d'euros. El projecte de reforçament de cobertes s'ha pressupostat en cinc milions d'euros addicionals i les obres s'allongarien fins al 2027. El finançament, va dir Farré, «no està tancat». Mentrestant, l'Hospital Comarcal de l'Alt Penedès funciona amb dues calderes de lloguer per a la calefacció i l'aigua calenta sanitària.
La culpa és de la Generalitat. Que és el que diu la Plataforma.
Una de les queixes recollides al manifest és la derivació de serveis com colonoscòpies i endoscòpies fora de la comarca. Farré va confirmar que es produeixen, però va precisar que la decisió «depèn de l'Institut Català de la Salut, que és qui contracta aquestes intervencions ja sigui a un operador del territori o extern». L'ICS és el braç executor del Departament de Salut de la Generalitat.
Els estatuts del CSAPG, aprovats pel Govern de la Generalitat el febrer de 2019, estableixen que «el Servei Català de la Salut ha de tenir la majoria absoluta dels membres del Consell Rector». Així que el CatSalut ocupa set dels dotze seients del Consell Rector, designats directament pel conseller de Salut. Els cinc restants es reparteixen entre els ajuntaments de Vilafranca, Vilanova i la Geltrú i Sant Pere de Ribes, i els consells comarcals de l'Alt Penedès i el Garraf. Quan el CSAPG diu que certes decisions les pren l'ICS, ho pot dir perquè la Generalitat té majoria absoluta garantida per llei en el propi òrgan de govern del Consorci. El manifest demana «una governança forta des del nostre territori». Els estatuts expliquen per què no n'hi ha. En traslladar la responsabilitat a la Generalitat, el CSAPG il·lustra el problema que denuncia la Plataforma.
Meridià
Una pressió que ve de lluny
La roda de premsa del 9 de març és el primer èxit de la Plataforma. Set dies després de la presentació a l'Escorxador, el Consorci ha sentit la necessitat d'explicar-se davant la premsa. La pressió ciutadana ja dona els seus fruits.
Però la pressió ve de molt més lluny. El 13 de novembre, el Consell Comarcal va aprovar una moció reclamant canvis en la gestió del Consorci. Sis dies després, 200 persones es concentraven davant del ple de l'Ajuntament de Vilafranca mentre Mercè Peral, presidenta del comitè d'empresa, definia el Consorci com «una font de desgovern i ineficiència» que «ha col·lapsat molts serveis». El ple va aprovar una moció per unanimitat, amb el suport de PSC, Junts, ERC, CUP i Comuns. L'alcalde Francisco Romero va reconèixer que la fusió «no ha funcionat».
A l'abril hi ha prevista una compareixença a la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya per abordar la situació de l'hospital i del Consorci. La Plataforma té la intenció de ser-hi present.
