El dijous 12 de febrer, la Sala Zazie-Casal acollirà la projecció de «On eres quan hi eres?», el debut com a directora de Jana Montllor Blanes. El film, que ja ha passat pel Festival de Màlaga i ha tingut bona acollida en el circuit de sales, explora la relació truncada entre la cineasta i el seu pare, Ovidi Montllor, mort quan ella tenia quinze anys. Després de la sessió de les 20:15 h, Jana Montllor conversarà amb el públic sobre el procés de creació d'aquesta obra que fuig del documental biogràfic convencional.
Un viatge contra l'oblit
«On eres quan hi eres?» no és una reivindicació de la figura pública d'Ovidi Montllor, cantautor i actor clau de la Nova Cançó i del cinema dels setanta. És, més aviat, una exploració dolorosa i honesta de la memòria fràgil: la d'una filla que va perdre l'única fotografia que va fer al seu pare i que, 28 anys després, intenta reconstruir una relació que només va viure des de la infantesa.
El film parteix d'un gest aparentment petit però carregat de significat: aquella fotografia perduda durant un viatge a Mallorca. A partir d'aquest buit, Jana Montllor desplega un recorregut per records fragmentats, objectes personals, imatges d'arxiu sovint desenfocades, cançons, programes de televisió i testimonis d'amics del cantautor. El resultat és una peça que reflexiona sobre el funcionament de la memòria, les relacions entre generacions i la frustració que genera la pèrdua prematura.
La veu que va incomodar el règim
Ovidi Montllor (Alcoi, 1942 - Barcelona, 1995) va ser molt més que un cantautor. Va ser una figura incòmoda per al poder. Referent de la Nova Cançó durant el franquisme, Montllor va combinar el compromís polític explícit amb una carrera cinematogràfica que el va portar a participar en més de cinquanta films, entre ells «La fuga de Segòvia» d'Imanol Uribe, sobre l'evasió de presos polítics de la presó de Segòvia el 1976. Però el que el va convertir en una veu dissident va ser la seva negativa a celebrar la Transició com a conquesta definitiva.
Fill d'una família obrera, militant del PSUC i després del PCC, Montllor va mantenir un discurs d'esquerres que no va rebaixar amb l'arribada de la democràcia. Mentre molts artistes de la seva generació es van integrar al nou sistema, ell va continuar qüestionant els límits del pacte del 78 i denunciant la claudicació de les aspiracions populars. Aquesta coherència el va condemnar a la marginació: els nous gestors culturals preferien figures més dòcils que artistes amb memòria i dignitat.
Els últims anys d'Ovidi, marcats per la pèrdua de la veu i l'allunyament dels escenaris, no són només una tragèdia personal. Són el símbol d'un projecte polític i cultural que va ser estrangulat per un sistema que no podia tolerar la dissidència autèntica.
Contra el retrat convencional
Jana Montllor defineix el seu treball com una «anti-investigació». Després d'anys intentant conèixer el seu pare a través del qual s'havia dit i escrit sobre la seva figura pública, va decidir encarar el projecte des d'un altre lloc: el de la vulnerabilitat i la necessitat de reparar el buit que deixa la mort d'un pare quan encara ets jove.
El documental transita així per la tristesa de la filla, però també per la de l'artista. Ovidi Montllor va viure els seus últims anys allunyat dels escenaris, en una època en què la seva veu, literalment i metafòricament, va perdre força com a espai polític. Aquest silenci en la intimitat contrasta amb la voluntat que tenia Montllor de comunicar amb la gent, de fer arribar el seu missatge amb honestedat i sense filtres.
La cita al Penedès
La projecció del dijous 12 de febrer serà l'única oportunitat de veure el film a Vilafranca amb la presència de la directora. Una sessió que pot esdevenir un espai de conversa sobre temes universals: la memòria, el dol, la construcció de la identitat i les relacions entre pares i fills. El Cineclub Vilafranca, un dels pocs espais culturals del Penedès que aposten de forma consistent pel cinema independent i de qualitat, torna a demostrar el seu compromís amb les narratives que fugen del mainstream.
El documental també es projectarà divendres 13 de febrer a les 21:00 h. Les entrades es poden comprar a través de la web del Cineclub Vilafranca.
