El divendres 27 de febrer, la pagesia catalana vota a les eleccions agràries. Uns comicis que passen desapercebuts per a la majoria de la població, però que determinen quins sindicats s'asseuen a la Taula Agrària i negocien amb el Govern en nom del sector durant els cinc anys vinents. Qui guanya, decideix sobre ajuts, plans territorials i polítiques de preus. La Unió de Pagesos, que competeix amb quatre candidatures més (JARC, ASAJA, UPA i Assemblea Pagesa), hi arriba com a sindicat majoritari amb el lema «Pagesia o foc» i un programa penedesenc que combina conquestes recents amb reivindicacions pendents.
Entre les fites aconseguides, el sindicat destaca l'increment de la prima d'incorporació de joves de 22.000 a 30.000 euros i la creació d'un nou ajut per al traspàs generacional. A més, des del desembre del 2025, els impostos de successions i donacions s'han reduït un 99% per als joves i un 95% per a la resta de professionals. També han aconseguit l'inici del tràmit parlamentari d'una norma catalana que equipari els drets de la pagesia professional amb els de les explotacions agràries prioritàries.
Amb tot, el gruix de l'agenda continua sent reivindicatiu. Unió de Pagesos reclama una prima de fins a 6.000 euros pel manteniment de l'activitat agrària i l'equilibri territorial, una Seguretat Social digna (cap pensió per sota del salari mínim i jubilació anticipada) i preus justos: millorar la llei de la cadena alimentària acotant la posició de domini, establir la revenda a pèrdues i rebutjar el tractat amb el Mercosur. I avisa que, sense preus viables, cap incentiu fiscal atraurà gent jove al camp.
La vinya al Penedès: entre els ajuts i l'arrencada
En cinc anys, Unió de Pagesos ha aconseguit diverses línies d'ajuts per al sector vitivinícola: per sequera, per increment de costos, per reduir l'excés de producció (com la verema en verd, que elimina raïm abans que maduri) i per a la reestructuració de vinyes. El sindicat, però, va més enllà i demana a l'Estat una línia d'arrencada voluntària, parcial o total, per a viticultors de més de 55 anys, d'entre 5.000 i 6.000 euros per hectàrea.
La mesura s'emmarca en una crisi que el mateix sindicat qualifica de «molt forta»: les previsions de liquidació del raïm se situen al voltant dels 40 cèntims el quilo, menys de la meitat que l'any passat i per sota del cost de producció, que l'Incavi xifra entre 49 i 58 cèntims. Alta producció després de dues campanyes de sequera, caiguda del consum de vi i aranzels de Trump del 15% als vins europeus configuren una tempesta perfecta. Que un sindicat agrari acabi demanant una línia d'arrencada de ceps il·lustra fins a quin punt la situació és greu.
L'Agroparc d'Ametller i la Conca d'Òdena
Al Penedès i a l'Anoia, la pressió sobre el sòl agrari no s'atura.
L'Agroparc d'Ametller Origen concentra el conflicte més visible: 322 hectàrees entre Gelida i Sant Llorenç d'Hortons sobre sòl que el Pla Territorial Metropolità identifica com a espai de protecció especial de la vinya. Ametller ho presenta com a «quilòmetre zero». Més de 150 entitats agrupades a la plataforma StopAgroparc, amb Unió de Pagesos, ho han portat als jutjats. El juliol passat, un jutjat contenciós de Barcelona va dictar mesures cautelars per protegir l'àliga cuabarrada, espècie en perill d'extinció, tot i que l'empresa va reprendre les obres al setembre amb un aclariment judicial que en limitava l'abast. El contenciós al TSJC contra la modificació urbanística continua obert.
A l'Anoia, el sindicat ha demanat aturar un sector del Pla director urbanístic de la Conca d'Òdena per incomplir la Llei d'espais agraris. La pressió urbanística i industrial al voltant d'Igualada amenaça sòl productiu que ja conviu amb la logística i els polígons.
Unió de Pagesos també ha lliurat al·legacions a l'avantprojecte de Pla Territorial Parcial del Penedès i s'oposa a la construcció de nous polígons industrials a la comarca. Pel que fa a l'aigua, el sindicat impulsa al Penedès la creació de comunitats de regants per obrir noves zones de regadiu i ha aconseguit modificar el pla de sequera: en emergència, la reducció de l'aigua de reg passa del tall fix del 80% a una escala del 15% al 80% segons la tècnica.
Què més demana Unió de Pagesos?
El programa electoral d'Unió de Pagesos inclou 12 punts. L'article ha recollit els que més afecten el Penedès, però el document va més enllà. Reclama una reforma de la PAC que asseguri la renda a la pagesia professional i acabi amb els fraus dels qui no es dediquen al sector, un IVA reduït per a tots els béns i serveis agraris, tarifes elèctriques específiques i gasoil professional. També demana declarar totes les zones de control de fauna salvatge amb indemnització per danys garantida, i una simplificació administrativa que alliberi la pagesia de la burocràcia que l'ofega. El programa complet es pot consultar aquí.
El 27F, la pagesia vota
El 2021, Unió de Pagesos va obtenir el 55% dels vots i set dels deu representants a la Taula Agrària. Des d'aleshores ha impulsat la Llei del Fons Agrari i Ramader, que garanteix uns 45 milions anuals per a inversions i relleu generacional. Ara, amb el raïm a 40 cèntims, l'Agroparc als jutjats i una generació de pagesos que s'acosta a la jubilació sense relleu, el que es voti el 27 de febrer determinarà qui s'asseu davant del Govern a negociar els pròxims cinc anys. El 27 de febrer, de 9 a 19 hores, als col·legis electorals agraris de tot Catalunya.
