El PSC de l'Alt Penedès-Garraf ha sortit a defensar l'acord de finançament entre ERC i el govern espanyol com una «enorme oportunitat» per al territori i Catalunya. En roda de premsa, el primer secretari Albert Tort ha vinculat els «4.686 milions d'euros addicionals» amb la necessitat de millorar serveis públics al Penedès i el Garraf, comarques que han crescut més d'un 8% en població l'última dècada. Una xifra contundent que, segons els socialistes, representa un increment del 12% de la capacitat pressupostària i garanteix el principi d'ordinalitat. El problema és que l'aritmètica real conta una història molt diferent.
L'engany dels 4.700 milions
La federació socialista parla de les necessitats del Penedès i el Garraf, que previsiblement superaran els 114.000 i 160.000 habitants respectivament aquest any. Però cal distingir entre diners bruts i diners nets, perquè no és el mateix el que la Generalitat ingressa que el que Catalunya guanya de veritat.
En brut, la Generalitat rebrà 4.700 milions d'euros addicionals. Aquesta és la xifra que celebra el PSC. Però en net, Catalunya només guanya entre 200 i 300 milions. Per què aquesta diferència abismal?
Perquè Catalunya aporta el 21% de la recaptació fiscal de l'Estat espanyol. Quan el govern espanyol distribueix 20.975 milions entre totes les comunitats autònomes, els contribuents catalans ja han posat al pot comú 4.400 milions, exactament el 21% del total. És a dir: dels 4.700 milions que arriben a la Generalitat, 4.400 milions surten directament de les butxaques dels catalans.
El guany real, el net, són només aquells 200-300 milions que no provenen dels nostres impostos. Dividit entre vuit milions d'habitants, l'acord «històric» del PSC representa 25 euros per persona i any. Per al Penedès, amb 114.000 habitants, parlem de 2,85 milions nets. Per al Garraf, amb 160.000 habitants, 4 milions nets.
Una ordinalitat sense garanties
El PSC celebra que Catalunya serà «tercera a aportar i tercera a rebre», complint així amb el principi d'ordinalitat. Però la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va admetre que el nou model «tendeix a l'ordinalitat», no que la garanteixi. I més important encara: aquesta ordinalitat depèn del càlcul de «població ajustada», una fórmula on la població real només pesa un 30%, mentre que la resta depèn de factors discrecionals com l'envelliment o les característiques del territori.
Amb el càlcul de població real, el que realment viu a Catalunya, el país passa de ser tercer en aportar a novè en rebre. L'ordinalitat que proclama el PSC no està blindada per llei: és una promesa dependent d'un Excel i d'interpretacions futures.
El que la nota del PSC no menciona és el dèficit fiscal estructural de Catalunya: 22.000 milions d'euros anuals que surten del país i no tornen. Els 200 milions nets d'aquest acord representen menys de l'1% d'aquest dèficit. És el mateix patró de sempre: cada govern anuncia «el millor finançament de la història», però el dèficit fiscal es manté any rere any.
