Les barques han quedat amarrades a port. Aquest dilluns, els pescadors de Vilanova i la Geltrú s'han sumat a l'aturada convocada per la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors contra les noves mesures administratives de la Comissió Europea. El patró major, Jaume Carnicer, ha llegit un manifest al moll: «Hem arribat a un punt de no retorn, no podem acceptar més normes que no s'ajusten a la nostra realitat».
La normativa europea obliga a enviar un preavís quatre hores abans d'arribar a port a través d'una aplicació telemàtica, detallant totes les espècies capturades i el seu pes. Per a la flota industrial del Mar del Nord, potser és viable. Per a una barca d'arts menors que surt al matí, pesca i ven el mateix dia, és directament impossible. Els pescadors ho qualifiquen de «desgavell» que posa en risc l'activitat als ports.
A la costa penedesenca el cop es nota de forma particular. Vilanova, un dels principals ports pesquers de Catalunya, ha perdut la meitat de la flota en quinze anys. Les confraries de Sitges i Calafell, dedicades a la pesca artesanal, fa temps que lluiten per sobreviure amb flotes mínimes i sense llotja pròpia. Totes tres venen el peix a Vilanova, però la identitat i els vincles amb el territori són diferents: pescadors que es transmeten l'ofici de generació en generació, arrelats a comunitats que van créixer mirant al mar.
El model català és radicalment diferent. Les confraries gestionen les llotges, la Generalitat controla captures i estadístiques, la traçabilitat ja existeix. Però Brussel·les legisla com si la Mediterrània fos l'Atlàntic, i Madrid executa sense qüestionar. El sector porta dos anys demanant la revisió de la norma. Sense resposta.
La vaga arriba un mes després del pacte europeu per a les quotes de pesca. Darrere de cada barca que desapareix hi ha famílies senceres i una economia de proximitat que ningú no sembla disposat a protegir.
