La Carme Alcaraz no sortirà avui de casa seva. Després de dues hores de setge policial al número 90 de la Rambla Pirelli, el tercer intent de desallotjament d’aquesta veïna de 89 anys i amb dependència severa ha quedat suspès fins al proper 20 d’abril. Si bé el motiu oficial de l'aturada ha estat un defecte de forma (la incompareixença de l’ambulància medicalitzada necessària per al trasllat d’una pacient amb oxigenoteràpia), la treva s'ha produït en un escenari de resistència civil on la determinació de l’afectada ha estat sostinguda pel mur humà d’un centenar d’activistes de l’Assemblea de Drets Socials del Garraf, la PAH i el Sindicat de Llogateres.
Fonts dels moviments socials han denunciat a Meridià l'estratègia d'aïllament imposada pel dispositiu dels Mossos d'Esquadra, que des de primera hora del matí ha blindat l'accés a l'immoble. Segons aquests testimonis, la policia ha permès el pas a la propietat i a la comitiva judicial, però ha bloquejat de forma excepcional l'entrada als membres del Sindicat de Llogateres que tot aquest temps ha estat fent l'acompanyament a la família. Aquesta maniobra ha deixat la Raquel, filla de l'afectada, negociant sola darrere el cordó policial davant la pressió conjunta de la part societaria i el jutjat.
El cas de la Carme és el retrat de la violència immobiliària que colpeja la ciutat. Resident des de fa setanta anys en aquest immoble, la família denuncia que el llançament és el resultat d'una «estafa immobiliària» vinculada a una permuta irregular. L’execució la insta Gramina Homes, societat participada per CaixaBank i controlada pel fons d'inversió Lone Star, que ha premut l’accelerador per buidar el pis abans del proper mes de maig, quan hi ha fixat un judici penal per esclarir qui ostenta la propietat legítima de l’habitatge.
El buit institucional a peu de carrer
Mentre la Raquel es trobava sola negociant davant la comitiva i la policia, cap representant del govern municipal de PSC i Vilanova en Comú s’ha personat a la Rambla Pirelli. Fonts dels moviments socials ens han confirmat que cap membre de l’executiu local ha fet acte de presència per acompanyar la família o mediar en el conflicte. Aquesta absència s'ajusta al que es va viure al ple del passat 10 de febrer. Aquell dia, el govern de Juan Luis Ruiz, amb els vots de PSC, Comuns, Junts i PP, va tombar una moció de la CUP que demanava, precisament, la presència física de la Regidoria d’Habitatge als llançaments per equilibrar la balança en casos de vulnerabilitat.
La moció rebutjada plantejava tres punts de mínims: crear un sistema de seguiment dels desnonaments, garantir l'assistència institucional als llançaments i instar el govern espanyol a recuperar la cobertura jurídica perduda. En aquell debat, la regidora d’Habitatge, Iolanda Sánchez, va descartar la implicació política a peu d’escala titllant-la de «gesticulació» i assegurant que la feina tècnica dels Serveis Socials ja era suficient.
Meridià
Tanmateix, la realitat de la Carme s'emmarca en una desprotecció global. La caiguda de la moratòria estatal de desnonaments el passat 27 de gener, tombada al Congrés pels vots de PP, Vox i Junts per Catalunya, ha deixat prop de 60.000 famílies a tot l’Estat sense l’anomenat «escut social». A Catalunya són 13.000 les llars exposades i, només a Vilanova i la Geltrú, se’n calculen més de cent. En aquest escenari, l’única resposta municipal que ha rebut la veïna ha estat l’oferta d’una plaça en una residència; una sortida que la família considera un desarrelament forçat que ignora la seva voluntat de romandre a casa mentre s'esclareix la causa penal per estafa.
L’horitzó del 20 d’abril
La data del 20 d’abril marca ara una frontera crítica. Aquesta treva de seixanta dies situa el proper intent de llançament tot just unes setmanes abans de la vista oral de maig, on la justícia ha de determinar si la Carme va ser víctima de l'engany que la va despullar de la propietat. Si abans d’aquesta cita no hi ha una mediació política que aturi la maquinària de Gramina Homes, el barri de Mar tornarà a ser l’escenari d’una paradoxa judicial: l'execució d'un desnonament per un deute que podria ser declarat nul només uns dies després. El pols es desplaça ara als despatxos de la plaça de la Vila, mentre el teixit civil manté la guàrdia davant d'una nova ordre d'expulsió que ignora el calendari penal.
Els interessos darrere la notícia.
Expliquem qui decideix i qui guanya al Penedès. Deixa el correu per rebre l'anàlisi setmanal que no trobaràs als mitjans oficials.
