El Penedès tindrà l'oportunitat de mirar de cara un dels capítols més foscos de la repressió espanyola. Òmnium i el Casal Popular el Carràs de Sant Sadurní d'Anoia organitzen la projecció del documental «Laietana, 43. El cau de la Bèstia», dirigit per Jaume Domènech, amb dues sessions al territori: el divendres 13 de febrer a les 19 h al Casal Popular el Carràs (c/ Vilafranca, 1, Sant Sadurní d'Anoia) i el dimecres 18 de febrer a les 19 h a l'Espai Muriel Casals (c/ dels Banys, 11, Vilafranca del Penedès). Després de cada projecció hi haurà un col·loqui amb el director i amb Carme Travesset, militant independentista que va patir en la seva pròpia pell el que la comissaria amagava.
La Carme hi va passar tres vegades
La Carme no és una espectadora. Va passar tres vegades per Via Laietana. La primera, el juny del 1972, amb només 17 anys, per repartir propaganda en un aplec de sardanes a Calella. La segona, en una batuda contra militants de quatre partits, que li va costar set mesos a la presó de dones de la Trinitat. La tercera, l'octubre del 1975, va ser la pitjor. Cinc dies de tortures continuades en mans de la Brigada Político-Social. Militant del PSAN-Provisional i de les Joventuts Revolucionàries Catalanes, la Carme formava part de l'aparell de propaganda de l'independentisme clandestí quan set o vuit agents la van detenir. Li van donar cops de puny, estirades de cabells, li van disparar un revòlver a pocs centímetres del cap. A Via Laietana li van aplicar el sistema de «la barra»: emmanillada de mans i peus, penjada cap per avall d'una barra de ferro entre dues taules, li van fuetejar els peus descalços amb barres de ferro i corretges.
Quan, dos mesos després, un metge la va poder examinar, el diagnòstic era demolidor: tendons i teixits dels peus trencats, pressió baixíssima, atrofiament de les cames, columna vertebral desviada. «Però la dignitat de no haver cedit al xantatge de la tortura, això dura tota la vida», ha afirmat Travesset en altres actes públics.
Quaranta torturadors amb nom i cara
El documental de Domènech, una producció de Balandra Films en coproducció amb 3Cat, posa nom a una quarantena de torturadors que van operar a la comissaria de Via Laietana durant dècades. Recull testimonis com els de Blanca Serra, Carles Vallejo, Agustí Alcoberro o Joan Busquets, torturats entre els anys quaranta i els vuitanta per raons ideològiques, religioses, ètniques o de gènere. Però també documenta casos més recents. La Prefectura Superior de Policia de Barcelona no va autoritzar la gravació de l'interior de l'edifici, de manera que els espais on es practicava la tortura van haver de ser reconstruïts en 3D. L'edifici segueix en mans policials.
Aquesta és la paradoxa que travessa el documental i que el fa necessari: la comissaria on es van cometre crims de lesa humanitat durant gairebé un segle continua operativa. El Congrés dels Diputats va aprovar el 2017 la seva reconversió en un centre de memòria. Vuit anys després, res no ha canviat. Els torturadors identificats no han estat jutjats. L'Estat protegeix els seus.
Portar «Laietana, 43» al Penedès no és només un acte cultural. És un exercici de memòria col·lectiva en un territori que té les seves pròpies víctimes i les seves pròpies històries silenciades. La Carme Travesset, veïna de Sant Pere de Riudebitlles, ho sap bé: la memòria que no es fa pública és memòria que es perd. I la impunitat que no es denuncia és impunitat que es perpetua.
