Vilanova i la Geltrú té sobre la taula un debat que definirà com serà la ciutat durant les següents generacions. L'Avanç del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, aprovat el 10 de febrer de 2025 amb els vots favorables de PSC, VEC, ERC, Junts, PP i Transformem, preveu un creixement de 15.000 habitants nous en vint anys. L'únic vot contrari va ser el de la CUP. Tot i ser tècnicament no vinculant, l'Avanç posa les bases per a tota la redacció del pla.
Darrere també hi ha la urbanització potencial de l'Ortoll, un espai de gairebé 100 hectàrees que podria acollir més de 6.000 habitatges nous. També el conflicte entre el que la ciutadania va expressar el 2019, quan el 90% va dir que no volia superar els 75.000 habitants, i el rumb que s'està agafant.
Un cicle per pensar la ciutat
Davant d'aquesta situació, la CUP de Vilanova ha organitzat entre novembre de 2025 i febrer de 2026 un cicle de xerrades titulat «Vilanova en Conflicte» per obrir el debat més enllà dels plens municipals.
Anna Stanton, de la CUP de Vilanova, explica que el cicle va néixer «amb la intenció de posar sobre la taula un tema que hem denunciat durant molt de temps, però poder-ho fer des de diferents perspectives, tant d'experts com d'activistes, i trobar espais on es pogués fer aquest debat ciutadà que trobem molt a faltar». La valoració és positiva: «Ha estat un èxit de participació que ha demostrat que la gent està preocupada pel rumb que està prenent el creixement urbanístic a Vilanova».
El cicle ha comptat amb veus expertes com Sergi Saladié (geògraf de la URV), Anna Recasens (antropòloga urbana i membre d'Aturem el Hard Rock) i Miquel Flamarich (especialista en geografia urbana). També amb una taula rodona sobre els espais naturals del Garraf amb Garraf Coopera, La Foixarda, APMA Garraf i la Plataforma Verda de l'Autòdrom.
«Hi ha una bretxa molt gran entre les expectatives de creixement que té l'Ajuntament i les preocupacions dels vilanovins», explica Stanton. «No és únicament una qüestió ambiental. S'ha parlat del conflicte de l'habitatge, de la qüestió demogràfica i també de serveis. El fet de ser la Vilanova dels 100.000 implica moltes coses».
El 27 de febrer, Josep Manuel Ametllé «Jota», regidor i portaveu de la CUP a Vilanova, clausurarà el cicle amb un acte polític al Foment Vilanoví on presentarà les conclusions del debat acompanyat de Laia Estrada, exdiputada al Parlament i militant de la CUP a Tarragona. La pregunta que centrarà l'acte és la mateixa que ha plantejat la CUP des del principi: Vilanova dels 100.000 habitants? Una interpel·lació directa sobre si cal acceptar el creixement imposat o si la ciutat pot decidir el seu propi futur.
Les preguntes necessàries
El debat urbanístic de Vilanova no és només local. És un conflicte que es repeteix a desenes de municipis de la segona corona metropolitana de Barcelona, pressionats per absorbir població i créixer per mandat supramunicipal.
Amb més de 2.300 habitatges buits a la ciutat i una línia de Rodalies col·lapsada, les preguntes són evidents. Té sentit construir nous habitatges quan els que ja existeixen estan buits, les infraestructures bàsiques pateixen desinversió i els serveis públics no creixen al mateix ritme que la població?
La CUP fa mesos que planteja aquestes preguntes incòmodes. El 27 de febrer presentarà les seves respostes. Però el debat ja està obert. I Vilanova ha de decidir quin futur vol: créixer per créixer o créixer per a qui ja hi viu.
FEM-HO POSSIBLE!
Mantenir viu un periodisme crític, independent i arrelat al territori costa menys d'un euro a la setmana. La teva subscripció és la garantia de la nostra llibertat.
SUBSCRIU-TE
