El recàrrec de l'IBI d'entre el 50% i el 150% als habitatges buits ja dona resultats a Vilafranca del Penedès. Una proposta que la CUP va incorporar a les ordenances fiscals l'any passat comença tenint l'èxit esperat. Els resultats són tangibles: 160 expedients oberts, dels quals 90 apunten a grans empreses, fons d'inversió i entitats bancàries, i 70 a persones físiques que acumulen desenes d'immobles.
Aquests 34 habitatges recuperats demostren l'eficàcia de la mesura: 20 s'han posat en lloguer i 11 s'han venut, mentre que els 3 restants s'estan reformant per entrar al mercat. El recàrrec de l'IBI ha obligat els propietaris a moure aquests immobles per evitar el cost econòmic de tenir-los tancats. Amb aquesta acció, s'aconsegueix augmentar l'oferta de pisos a Vilafranca i s'evita que el patrimoni immobiliari es quedi estancat sense cap ús social.
Una estratègia per sacsejar el mercat amb retorn social
L’estratègia impulsada per la CUP no busca simplement "fer caixa", sinó forçar que l’habitatge compleixi la seva funció social. La lògica és senzilla: fer que tenir un pis tancat surti tan car que al propietari no li surti a compte l'especulació passiva. El recàrrec funciona com un incentiu perquè aquests immobles es moguin: o es lloguen, o es venen, però deixen de ser actius morts que bloquegen el dret a l'habitatge a la ciutat.
Txus Magallón, regidor de la CUP, xifra la recaptació actual en 60.000 euros i preveu un increment d'entre el 10% i el 15% per al següent exercici. Però la clau de la mesura és el seu caràcter finalista. Segons Magallón, el compromís és que aquests recursos provinents de l'anomalia dels pisos buits es destinin a una "guardiola" específica per a la compra d'habitatge públic: «L'objectiu és que aquests fons serveixin per pal·liar una de les grans mancances que tenim com a ciutat: l'habitatge per a serveis socials».
Aquesta pressió fiscal no és una mesura aïllada, sinó la peça d'un engranatge més gran per garantir el dret a sostre. L'estratègia d'habitatge pactada entre la CUP i el govern es mou en tres direccions: primer, activar els pisos buits amb l'IBI; segon, que l'Ajuntament compri directament immobles i solars (com ja s'està fent als barris de la Barceloneta-Sant Magí. o a l'Espirall); i tercer, garantir que els barris més castigats tinguin preus assequibles.
2026: El repte de la gestió i els serveis públics
L’aprovació dels pressupostos de 2026, que també ha estat facilitada per l’abstenció de la CUP, marca un canvi de cicle a Vilafranca: el pas de les grans inversions a la gestió directa dels recursos. Segons la portaveu Marta Soler, l'objectiu és "posar l’Ajuntament al servei de la ciutadania", reforçant el personal tècnic municipal per agilitzar l’atenció i l’eficiència interna.
La peça clau d’aquest nou model és l'Empresa Municipal de Serveis (EMS), que preveu començar a contractar personal propi durant el darrer trimestre del 2026. Per a la CUP, aquest és l'instrument essencial per iniciar la remunicipalització de serveis externalitzats, com ara les zones blaves, i garantir un control públic real.
A més d'aquest impuls a l'EMS, el pacte d'aquest any blinda partides estratègiques: el reforç dels serveis socials amb més recursos humans, la dotació de personal i pressupost per a la regidoria de Política Lingüística, i la protecció del patrimoni històric. Amb aquesta estratègia, la formació manté la continuïtat de projectes centrals com l'habitatge social o el desenvolupament d’equipaments com Cal Bolet i l’Antic Hospital, posant el focus en un model de vila que prioritza la qualitat de vida i els serveis públics per sobre de la gestió externalitzada.
