Vilafranca del Penedès acull dues de les propostes més interessants del Barnasants d'enguany. L'Auditori Maria Rosa Juncosa serà l'escenari on Mazoni presentarà el seu darrer disc aquest divendres 6 de febrer, i on Alosa farà el mateix el 22 de març. Dues maneres molt diferents d'entendre la cançó, amb un punt en comú: la sinceritat.
Mazoni torna a fer el que sap fer millor
Després de quatre anys sense publicar disc, Jaume Pla ha decidit tornar a l'origen. «Banderes per daltònics» sona com els primers discos de Mazoni, aquells que ens van deixar cançons com «No tinc temps» o «Eufòria». L'empordanès ha deixat de banda les produccions més complexes per recuperar allò que sempre li ha sortit millor: fer cançons directes, amb melodies que se't queden al cap des de la primera escolta.
Ell mateix ha explicat que necessitava tornar a fer música per gust, sense pensar-hi tant. I això es nota. El disc respira una vitalitat que feia temps que no se sentia en la seva música, com si Pla hagués recuperat les ganes de fer pop sense complexos. El concert d'aquest divendres, amb banda completa, és una bona ocasió per comprovar-ho.
Alosa: quan la tradició sona actual
Irene Romo i Giulietta Vidal han publicat el seu primer disc, «El primer cant del matí», i en poc temps s'han convertit en una de les propostes més celebrades de la música catalana recent. El que fan no és fàcil de definir: agafen cançons tradicionals com «La dama d'Aragó» o «El cant dels ocells», les barregen amb composicions pròpies, i aconsegueixen que tot plegat soni fresc i actual sense perdre l'essència.
Ho fan amb respecte pel repertori tradicional, però sense por d'experimentar, d'afegir-hi la seva pròpia veu i la seva pròpia mirada. Reinterpreten el cançoner popular des d'una perspectiva femenina, recuperant melodies i lletres que sovint han quedat arraconades.
El disc combina nou cançons que van del folk més tradicional a sonoritats més actuals, sempre amb les veus d'Alosa al centre. Són dues cantants amb formació i talent, amb una idea clara: la tradició no s'ha de preservar en formol, sinó que és una base sòlida des d'on crear.
El concert del 22 de març serà una oportunitat per escoltar en directe com sonen aquestes cançons, amb la intimitat que permet el format de duet. Alosa ha aconseguit connectar tant amb el públic més vinculat al folk com amb gent que mai no havia escoltat música tradicional catalana, i això diu molt del seu treball.
Barnasants 2026: resistència i humor
El Barnasants arriba a la seva 31a edició amb un canvi de direcció i un lema que reivindica l'humor com a eina de resistència: «Quan un poble ja no sap riure esdevé perillós», una cita del dramaturg italià Dario Fo. Sota la nova direcció de Marçal Girbau, que pren el relleu del fundador Pere Camps, el festival redueix el nombre de concerts (59 en total) per donar més potència a cada proposta. Més de la meitat dels concerts són protagonitzats per dones i un 25% dels artistes tenen menys de trenta anys. Aquest projecte cultural en xarxa, que va néixer el 1996 al barri de Sants com un cicle de resistència de la cançó d'autor, s'ha convertit en un referent europeu de la paraula musicada i manté el seu caràcter reivindicatiu.
Les entrades pels concerts de Vilafranca es poden adquirir a espectacles.vilafranca.cat
