La sala d'actes de l'Institut Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès acollirà avui, a les 18 hores, una assemblea territorial de treballadores de l'educació de l'Anoia, el Garraf i el Penedès per decidir les pròximes accions després de la Mesa Sectorial del dijous 19. La reunió arriba en un moment de màxima tensió: l'11 de febrer, més de 100.000 docents es van mobilitzar a tot Catalunya amb un seguiment de vaga d'entre el 80 i el 85% als centres, una pressió que va forçar el Departament d'Educació a seure i presentar una proposta.
Tots els sindicats l'han rebutjada de manera unànime: USTEC, CGT, CCOO, UGT i Professors de Secundària. «Absolutament insuficient», en el millor dels casos. «Inacceptable», en el pitjor. Del 16 al 20 de març les mobilitzacions s'escalonen per territoris: al Penedès la data marcada és el dimarts 17, amb vaga conjunta amb Tarragona i Terres de l'Ebre, i el divendres 20 aturades general i manifestació unitària a Barcelona.
Meridià ha parlat amb Marian Camacho, delegada sindical de CGT Ensenyament al Penedès, i amb Ana Belén Cebrián, portaveu d'USTEC Penedès, sobre en quin punt es troba el conflicte i quines són les seves reivindicacions.
Cent euros en quatre anys
Una pujada progressiva del complement específic equivalent a uns 1.500 euros bruts anuals el 2029. Traduït al mes: entre 105 i 108 euros bruts, segons si s'és de primària o de secundària. Repartits en quatre anys, la millora anual és d'entre 20 i 25 euros.
«Sembla que s'estiguin rient una mica de nosaltres», apunta la delegada de CGT. L'augment, a més, no és net: va lligat a assumir tasques de detecció de necessitats educatives que haurien de fer psicòlegs. «El que demanem és recuperar el poder adquisitiu: des del 2008 hem perdut un 25%».
«El que ens ofereix el Departament són molletes de pa. No és que siguin mesures insuficients. Són inacceptables. No hem parlat clar o no ho hem dit prou fort?», afegeix la portaveu d'USTEC.
La mateixa setmana, el Govern va aprovar una pujada de 4.000 euros anuals als Mossos d'Esquadra, a més de vacances addicionals, de manera «superràpida» i sense vincular-ho a cap pressupost. Als docents, en canvi, la proposta arriba condicionada a una aprovació pressupostària que fa dos anys que no arriba. «Qualsevol proposta que ens fan sempre la vinculen amb pressupostos», recorda la sindicalista. «I com que no n'han aprovat cap, tampoc no tenim clar que per molt que arribem a un acord ens ho aplicaran».
Cebrián afegeix un altre element: el Departament va convocar els mitjans i va difondre la seva versió de la proposta a les xarxes socials abans que els sindicats poguessin llegir-ne els documents. «Ens sentim menystingudes com a col·lectiu. Van cridar els mitjans abans que nosaltres tinguéssim els documents. I estan fent publicacions de xarxes socials totalment tendencioses».
Meridià · Accés gratuït
Anàlisi sense filtres. Subscripció gratuïta, ara.
Sense publicitat. Sense algoritmes. Directe a la teva bústia.
Aules on no s'hi cap, papers que no serveixen
«Els grups d'I3 estan a màxims i no s'estan obrint noves línies. A quart d'ESO els grups estan també al màxim. Fins i tot s'ha creat una aula d'acollida intensiva per a l'alumnat de matrícula viva que no domina l'idioma, perquè si no haurien de crear grups nous que no hi caben», explica la delegada de CGT. La ràtio oficial de secundària és de 30 alumnes, però «el Departament sempre ajusta als màxims» i la matrícula viva porta molts centres a 33.
La proposta del dijous 19 planteja passar de 27 a 25 alumnes a l'ESO i a 20 a primària a partir del curs 2028-2029. El problema: la llei estatal ja contempla exactament aquesta reducció per al curs 2026-2027. «No ens estan oferint res. Ens diuen que compliran la llei estatal, però un any més tard del que diu la llei», diu Camacho.
Sobre la inclusiva, el Departament anuncia 300 noves places de personal d'atenció educativa. Al setembre en van eliminar 180 que ja existien. «Ens estem fent trampes al solitari. I, així i tot, 300 places és molt poc per a tota Catalunya. Al Vallès Occidental ja en necessiten 300».
Per desburocratitzar, el Govern proposa gastar 30 milions d'euros en una empresa privada que faci un sistema informàtic. «Diners públics que van cap a empreses privades. No concreten res. Diuen que faran una comissió. Això i res és bastant similar. I si funciona com la resta de programes del Departament, ens portarà més pèrdua de temps».
La portaveu d'USTEC posa la burocràcia en termes de temps a l'aula: «Si en una classe d'ESO tens 30 alumnes i la sessió dura 60 minuts, tens dos minuts per alumne. Si un alumne necessita tres minuts, li estàs traient un minut a algú altre. Sempre m'esgarrifo amb aquests números». I el temps que s'emporta la burocràcia es nota fins i tot en les programacions. «Cada any tots els docents fem de manera individual unes programacions que requereixen moltes hores, que canvien de format constantment i que després no es miren i queden en un calaix tancat», explica Camacho. «Es podrien fer programacions comunes que el docent adaptés. En lloc d'això, cada any tothom recomença de zero».
Qui mana als centres: el model empresa que ningú no ha votat
Rarament, apareix als titulars, però és un dels elements que més preocupen les portaveus del Penedès: la democràcia interna als centres.
El Decret de Direccions i el sistema de places perfilades han donat als equips directius un poder creixent sobre horaris, coordinacions i complements salarials. Abans, recorda Camacho, «els centres creixien a través dels claustres. Es parlava de com es volia gestionar el centre i tothom anava a l'una». Ara els directors venen imposats des de dalt, formats en un model que ella descriu sense embuts: «Et posen un director que en el curs de formació li ensenyen a treballar com si fos una empresa privada. I aquí tenim un gran problema».
Les conseqüències ja s'estan veient al Penedès. «Hi ha hagut gent que per no estar d'acord amb el director no ha cobrat el complement. Si ets de la corda de la direcció, tens avantatges: t'assignen coordinacions, cobres més, et posen l'horari millor. Si no ho ets, t'emportes l'horari pitjor i sense res».
Per als integradors, educadors i auxiliars d'educació especial, el Departament proposa el Complement 360: un sistema d'avaluació per objectius d'estil empresarial. «Però nosaltres no produïm en sentit industrial: treballem amb persones. Quan el teu sou depèn de si el director t'aprecia o no, el que tens no és una escola: és una empresa».
Meridià
Concerts, calor i infants: tot el que no surt a la proposta
Amb el curs de preinscripcions obert, Camacho assenyala una contradicció que es repeteix cada any: centres concertats que mantenen places mentre l'escola pública tanca línies per falta d'alumnat. «No és normal que es mantinguin concerts quan s'han de tancar línies a l'escola pública». Els diners públics continuen finançant la xarxa concertada mentre la pública es comprimeix.
I llavors hi ha la calor. «Les aules d'educació diria que és l'únic espai públic on no hi ha aire condicionat», diu Camacho. Amb les temperatures dels últims estius, algunes aules superen els 40 graus. La resposta del Departament: «Que a la nit ventilem i ens donen un ventiladoret que no fa res. Una aula amb 30 adolescents, per molt que obris les finestres i posis un ventilador... no sé com no estem sortint al carrer».
La lluita tampoc no s'acaba a primària i secundària. El tram de 0 a 3 anys acumula ràtios que fan difícil qualsevol comparació europea. A Catalunya, el tram de 0 a 1 any té 8 infants per educadora quan la UE en recomana 4. De l'1 a 2 anys: 13 a Catalunya, 6 de recomanats. Dels 2 als 3 anys: 20 a Catalunya, 8 de recomanats. «Que no ens oblidem dels companys del 0-3», conclou la delegada de CGT, «que també ho pateixen».
En defensa de l'educació pública
«Niubó és la consellera d'Educació que més cobra de tot l'Estat, però nosaltres som els docents més mal pagats, a la cua de l'Estat», diu Camacho. Els estudis situen Catalunya com la comunitat amb el sou docent inicial més baix de tot l'Estat, entre 400 i 500 euros mensuals per sota d'Euskadi, que encapçala el rànquing. I la Llei d'Educació de Catalunya ja obliga el Govern a invertir el 6% del PIB en educació pública. «Que compleixin la LEC», diu Camacho. «Moltes vegades l'agafen pel que volen, però després no l'acompleixen».
Meridià
A les famílies, el missatge de les dues portaveus és el mateix. «Precisament ens mobilitzem perquè volem una educació pública de qualitat, perquè és on es crea una igualtat d'oportunitats real. És on es decideix el futur de la societat», diu la delegada de CGT. Cebrián ho completa: «Quan reclamem més recursos, no ho fem només per nosaltres. Ho fem per elles, per les famílies, pels seus fills i per les seves filles. Els demanem comprensió i suport perquè aquesta lluita és també per defensar l'educació pública».
El professorat ha aguantat el sistema en situacions molt difícils: pandèmia, retallades, ràtios creixents. Cada any, més exigències sense més eines. «I això ha estat generant un malestar molt profund als centres», conclou la portaveu d'USTEC, «pel qual hem dit que ja n'hi ha prou».
Avui dimarts, a les 6 de la tarda a l'Eugeni d'Ors. El 17 de març, aturada al Penedès. I si cal, més.
