El Govern va aprovar el Decret 131/2023 i va crear formalment la Regió Sanitària Penedès. Dos anys i escaig després, la ciutadania continua «vinculada a nodes de gestió i centres de referència de Barcelona o Tarragona», sense que la Regió tingui autonomia de decisió pròpia. La Regió existeix administrativament. Funcionalment, és una altra cosa.
Pro Vegueria ha presentat una moció als ajuntaments de la Vegueria amb dades de l'IDESCAT actualitzades a 1 de gener de 2025. La Regió Sanitària Penedès supera els 530.000 habitants, més que les regions sanitàries de Lleida o les Terres de l'Ebre, totes dues plenament operatives. El territori és una de les zones de Catalunya amb el creixement demogràfic més alt.
Malgrat tot, la Regió Sanitària Penedès no té ni Pla de Salut ni Pla Estratègic, «ambdós imprescindibles per tal de dotar-la de contingut, recursos i autonomia».
Tenir nom no és tenir estructura
La Vegueria va ser creada el 2017. Vuit anys després no hi ha seu pròpia al territori, no hi ha òrgans de decisió locals i no hi ha una cartera de serveis que garanteixi les especialitats d'alta complexitat dins de la mateixa Regió. Els quatre hospitals comarcals (Alt Penedès, Vendrell, Garraf i Igualada) funcionen sense el marc de coordinació que la moció reclama: la «definició clara de les funcions» de cadascun i la garantia de «complementarietat i coordinació» entre ells.
El resultat és visible a les llistes d'espera. Segons la moció, «la manca d'especialistes propis i la dependència de centres saturats de l'àrea metropolitana han disparat els temps d'espera» per a operacions de genoll, maluc i cataractes, que en molts casos superen els terminis legals de garantia. A això s'hi afegeix un transport sanitari deficient: la moció constata que la connexió entre els municipis de la Vegueria i els seus hospitals «dificulta l'accés a la salut, especialment a la gent gran i col·lectius vulnerables».
El problema del finançament amb dades velles
Mentre el Penedès no tingui finançament ajustat a la població real de 2025, els recursos es distribueixen amb criteris obsolets. El dèficit d'inversions acumulat és històric i mai no ha estat reconegut formalment per cap administració. Corregir-lo obligaria el Departament de Salut a redistribuir recursos cap al Penedès, i el dèficit acumulat mai no s'ha traduït en un finançament extraordinari.
La moció de Pro Vegueria és concreta: demana un Pla de Xoc contra les llistes d'espera específic per a la Regió, «dotant-la de recursos humans i tècnics suficients per complir els terminis de garantia», finançament extraordinari basat en la població real de 2025 i la constitució immediata d'una Comissió de Seguiment amb participació municipal, sindical i de la societat civil.
L'envelliment no espera
Les previsions de l'IDESCAT situen 106.091 persones majors de 65 anys a la Vegueria el 2026. El 2041 en seran 166.252. Una persona gran necessita més visites, més especialistes, més coordinació entre atenció primària i hospitalària. La Regió no té res d'això garantit. Si hi arriba sense estructura pròpia, la pressió serà inassumible.
La moció no demana que s'inventi res nou. Demana que s'executi allò que ja s'ha decretat: una Regió amb seu pròpia, òrgans de decisió al territori, un Pla de Salut que faci «una diagnosi de la situació de salut de la població» i un Pla Estratègic que en derivi els recursos. Que una associació cívica hagi de portar aquesta reclamació als plens municipals per exigir el compliment d'un decret del Govern de la Generalitat és, en si mateix, prou eloqüent.
