El dimecres 11 de febrer, la comunitat educativa catalana fa vaga. Els sindicats convoquen la primera jornada d'un cicle de mobilitzacions que continuarà amb una setmana sencera del 16 al 20 de març. Després de les manifestacions del 15 de novembre, que va aplegar més de 50.000 persones, i del 24 de gener, malgrat la pluja i els problemes de transport, el conflicte amb el Departament d'Educació s'encamina cap a una vaga indefinida.
El malestar ve de lluny. Les mobilitzacions del 2023, durant el govern d'Aragonès, ja van forçar la sortida del conseller Josep Gonzàlez-Cambray. El canvi de govern podia de significar un canvi de rumb, però el nou executiu d'Illa i la consellera Esther Niubó segueixen exactament el mateix camí: unes negociacions buides de contingut, cap proposta salarial sobre la taula, i la mateixa lògica de gestió que manté congelades les retallades del 2010. Quinze anys després, el professorat català continua esperant que algun govern reverteixi aquelles retallades.
Convocatòries al Penedès
Al Penedès, on els sindicats han organitzat assemblees, encartelllades i accions als centres durant les setmanes prèvies, el dimecres 11 de febrer, abans d'anar a les mobilitzacions convocades arreu de Catalunya, hi ha convocats esmorzars populars a les 7.30 h a Igualada (instituts Pere Vives i Milà i Fontanals), a Vilafranca del Penedès (instituts Eugeni d'Ors i Alt Penedès) i a Vilanova i la Geltrú (Institut Joaquim Mir). També s'han organitzat busos per facilitar el desplaçament a les manifestacions de Barcelona i Tarragona des de diversos municipis de la vegueria. A El Vendrell, la mobilització començarà a les 9.00 h amb una marxa lenta cap a Tarragona. El dimarts 10 de febrer es faran tallers de pancartes a diversos centres, com l'Escola Vilamar de Calafell (17.00 h assemblea, 18.30 h taller).
Les sis reivindicacions principals
Els sindicats articulen les seves demandes en sis blocs:
Recuperar el poder adquisitiu perdut. La reclamació central és augmentar el complement específic autonòmic en un 100% per compensar la pèrdua del 25% de poder adquisitiu dels darrers 15 anys. També es demana una clàusula d'actualització salarial anual per evitar noves pèrdues. Catalunya té els docents entre els més mal pagats de l'estat espanyol: un mestre de primària cobra 2.399 euros mensuals mentre que a Euskadi en cobra 2.858; un professor de secundària guanya 2.713 euros enfront dels 3.309 d'Euskadi; en formació professional, la diferència arriba als 700 euros mensuals.
Baixar ràtios i ampliar plantilles. Es demana reducció de ràtios a totes les etapes educatives i ampliació de plantilles per garantir una escola inclusiva real. El 34% de l'alumnat presenta necessitats específiques de suport educatiu. Tot i que a infantil s'han reduït ràtios, a secundària la majoria dels grups continuen amb 30 alumnes. Una enquesta a 10.000 docents mostra que el 79% considera les ràtios massa elevades i el 88% denuncia manca de recursos per a l'escola inclusiva.
Reduir la sobrecàrrega burocràtica. El 68% del professorat dedica entre 6 i 10 hores setmanals a tasques burocràtiques, el 72% pateix estrès relacionat amb aquesta càrrega i el 86% es mostra molt insatisfet. El 76% afirma que no té prou temps per preparar classes. Més de la meitat del personal docent assenyala problemes recurrents amb les plataformes digitals obligatòries.
Garantir democràcia als centres. El 89% dels docents se sent exclòs de les decisions educatives que els afecten directament. Es reclama més participació del professorat i es critica el decret de plantilles, que segons els sindicats atorga poder excessiu a les direccions.
Currículums negociats i consensuats. El 73% del professorat està insatisfet amb el currículum actual. Es demana participació real del col·lectiu en les decisions pedagògiques que afecten directament la seva tasca.
Millorar condicions del personal laboral d'atenció educativa. Després d'una tancada de tres dies al Departament al desembre, es va aconseguir un compromís verbal de 15 milions d'euros per a un complement de 473 euros mensuals. A la reunió del 12 de gener, aquesta xifra es va reduir a 5 milions, un retall de 10 milions respecte al compromès.
El bloqueig de les negociacions
Les negociacions amb el Departament d'Educació es van iniciar després de la gran manifestació del 15 de novembre. Es va acordar un calendari de meses temàtiques on es tractaria el salari, les ràtios i la burocràcia. La primera mesa, el 18 de desembre, va acabar sense que el Departament presentés cap proposta concreta sobre el complement específic.
A la reunió del 8 de gener, l'Administració va informar que treballava en una proposta retributiva, però novament no va presentar res sobre la taula. Els sindicats van deixar clar que sense proposta sobre el complement específic no hi hauria acord possible.
Mentrestant, el personal laboral d'atenció educativa constatava que els 15 milions compromesos al desembre s'havien reduït a 5 milions. El 24 de gener, malgrat la pluja i els problemes de transport, més de 5.000 persones van tornar a manifestar-se a Barcelona.
El 4 de febrer, el Departament va convocar una mesa clau on s'havia de presentar finalment la proposta concreta d'increment del complement específic. Menys de 10 hores abans de la reunió, va arribar la desconvocatòria. Aquesta desconvocatòria a última hora va ser l'espurna definitiva: dos dies després, els sindicats confirmaven la vaga de l'11 de febrer i anunciaven la setmana de vaga del 16 al 20 de març.
Un col·lectiu cremat
El malestar no és puntual. Una enquesta a 10.000 docents mostra dades contundents: el 85% afirma que la càrrega de treball ha augmentat respecte del passat, el 95% creu que la professió ha perdut prestigi, i el 58% expressa insatisfacció pel salari. Més de 45.000 docents han signat el manifest de suport a les mobilitzacions.
La bretxa salarial entre comunitats s'explica pels complements autonòmics. El complement específic de Catalunya fa anys que està congelat mentre a Euskadi, Cantàbria o Castella-la Manxa l'han incrementat. Entre 2010 i 2019, el professorat va patir pèrdua de poder adquisitiu per la congelació salarial. L'Acord Marc 2022-2024 amb el Ministeri va suposar un increment del 11% estatal, però no incideix sobre els complements autonòmics, on radica el greuge comparatiu català.
Catalunya inverteix en educació per sota del 4% del PIB, quan la Llei d'Educació de Catalunya estableix el 6% com a objectiu.
Mobilitzacions de l'11 de febrer
La vaga té convocades manifestacions descentralitzades arreu del territori:
- Barcelona: 12.30 h, Jardinets de Gràcia
- Girona: 12.00 h, Pont del Dimoni
- Lleida: 18.00 h, Plaça Ricard Vinyes
- Tarragona: 11.30 h, Plaça Imperial Tarraco
- Tortosa: 12.30 h, Plaça Barcelona
Els dies 9 i 10 de febrer s'han programat tancades als centres. S'han previst 30.000 fulletons informatius per distribuir a les portes dels centres educatius per explicar els motius de la vaga a les famílies.
El Departament de Treball ha proposat serveis mínims del 50% a secundària (3 docents per cada 6 aules). Els sindicats consideren aquest percentatge abusiu, ja que triplica el percentatge respecte a vagues anteriors, i reclamen 1 docent per cada 8 aules. Han anunciat que impugnaran l'ordre si es mantenen aquests serveis mínims.
Cap a la vaga indefinida?
La convocatòria és unitària: USTEC, CGT, ASPEPC, CCOO i UGT actuen de forma coordinada, una situació que mostra la gravetat del conflicte. Si no hi ha avenços substancials en les negociacions, el cicle continuarà amb la setmana del 16 al 20 de març i posteriors accions que s'aniran planificant en funció de la resposta del Departament.
