L'any passat la plataforma Sant Jordi per la Llengua va convocar per primera vegada una manifestació el 23 d'abril i va omplir els carrers de Barcelona i Girona amb 15.000 persones i el suport de 240 entitats.
Enguany, la mobilització es descentralitza a sis ciutats simultàniament. La vegueria del Penedès tindrà la seva pròpia concentració a Igualada: el 23 d'abril a les 19.30 hores a la plaça de Cal Font, l'Espai d'Entitats de Sant Jordi. A la mateixa hora es mobilitzaran Barcelona (plaça de la Universitat), Girona (davant de Correus), Reus (carrer Salvador Espriu) i Manresa (plaça Neus Català). Tortosa també se suma, a les 19.30 hores a la plaça del Carrilet.
Per què ara i per què al carrer
Les xifres són el punt de partida. Segons l'Enquesta d'Usos Lingüístics, només un terç de la població de Catalunya té el català com a llengua d'ús habitual. La plataforma no ho llegeix com un fenomen natural ni com el resultat d'un «suposat bilingüisme», sinó com la conseqüència de decisions polítiques concretes: una política lingüística de l'Estat que ha buscat sistemàticament la folklorització de la llengua i, a llarg termini, la seva desaparició de l'ús quotidià. Paral·lelament, creixen les denúncies per discriminació lingüística i els episodis de catalanofòbia.
El manifest afegeix una dimensió que sovint queda fora del debat estrictament lingüístic: el model econòmic. El monocultiu turístic, l'especulació immobiliària i una agroindústria que transforma el territori dificulten l'arrelament de les persones nouvingudes i, amb ell, la seva incorporació al català. En aquest context, la plataforma retreu a les administracions catalanes que renunciïn a desplegar una política lingüística que estigui a l'altura de la situació.
Sobre la immigració, la posició és explícita: la plataforma rebutja els discursos que en fan els responsables del retrocés i els qualifica de «reaccionaris». La coportaveu Núria Alcaraz ho capgira: «Precisament el creixement de l'ús del català vindrà per la immigració, però calen polítiques valentes per garantir aquest aprenentatge.» Més cursos, millors condicions de vida per a les persones nouvingudes, i una llengua present en tots els àmbits laborals i socials. El català, en aquest marc, com a eina de cohesió i no com a frontera.
L'altre coportaveu, Adrià Font, apunta que la iniciativa vol que «tota aquesta ràbia, tristesa i frustració que molta gent sent, es converteixi en mobilització» i que la societat civil posi el retrocés del català «al centre de l'agenda perquè hi hagi un canvi estructural».
Trenta entitats i una cita anual
Vora trenta organitzacions ja han donat suport a la convocatòria, entre les quals Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua i el Sindicat de Llogateres. La mobilització coincidirà amb el Correllengua Agermanat i el Correllengua Universitari.
Els organitzadors volen consolidar el 23 d'abril com una cita anual per mantenir la pressió sobre les institucions en matèria de política lingüística. La llista de ciutats on es descentralitza la mobilització, a més, encara podria créixer: la plataforma preveu anunciar nous punts de concentració els dies previs a la diada.
