Vés al contingut

Setze ajuntaments del Penedès rebutgen l'ampliació de la crema de residus a la cimentera dels Monjos

La planta ja figura entre les cinc instal·lacions industrials més contaminants de Catalunya. Ecologistes, pagesos i veïns van portar el cas al Parlament l'11 de març, amb un Govern que no ha fet efectiva cap de les dues moratòries aprovades pel Parlament.

Vista aèria de les instal·lacions de Cementos Portland Valderrivas a Santa Margarida i els Monjos.

El dimecres 11 de març, representants de Bosc Verd-EdC, Revolta Pagesa i veïns de Moja, Monjos, Pacs, La Munia i Vilafranca del Penedès es van reunir al Parlament de Catalunya amb portaveus dels grups d'ERC, CUP, Junts, PSC i Comuns amb un missatge molt clar: si la Generalitat aprova l'ampliació de la crema de residus a Cementos Portland Valderrivas, el territori s'hi oposarà per via institucional i judicial.

Setze ajuntaments i el Consell Comarcal de l'Alt Penedès, que representen prop de 161.000 habitants, han aprovat mocions de rebuig a la incineració i a l'ampliació prevista. Les entitats van demanar als grups parlamentaris que si la Generalitat tira endavant l'ampliació, que aquests partits impulsin des dels ajuntaments i el consell comarcal mesures cautelars i un recurs contenciós administratiu contra el projecte. Que els plens no quedin en paper mullat.

La planta més contaminant del país

Per entendre per què la mobilització és tan àmplia, cal mirar les dades que ja existeixen. Segons el Registre Europeu d'Emissions i Transferència de Contaminants, durant el període 2007-2022 la cimentera dels Monjos va ser la instal·lació industrial catalana que més partícules contaminants va emetre a l'atmosfera dins del sector mineral, i figura entre les cinc plantes més contaminants de tot Catalunya.

Sobre aquesta base, l'empresa ha demanat modificar la seva autorització ambiental per ampliar la crema de residus fins al 80% del seu consum energètic. Si la Generalitat ho aprova, la planta passarà a incinerar 295.000 tones addicionals de residus a l'any: 155.000 de residus municipals, i la resta farines càrnies, llots de depuradora i fustes tractades. Avui ja crema entre el 33 i el 45% de residus. La petició és gairebé doblar-ho.

Des del 2010, la cimentera ha anat ampliant progressivament la seva autorització per incorporar residus com a combustible, substituint el coc de petroli. Cada pas s'ha presentat com un canvi menor. El resultat acumulat és una de les plantes industrials amb més impacte contaminant del país, que ara demana una nova ampliació.

El negoci que ningú explica

Cementos Portland Valderrivas pertany al grup Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), un dels grans conglomerats espanyols de construcció i gestió de residus. El grup té una branca específica de gestió de residus industrials, FCC Ámbito, que va signar un acord amb la mateixa cimentera per subministrar-li combustible derivat de residus per als forns de les seves plantes a Catalunya. El combustible que abans era un cost ara és una font d'ingrés. I els residus que gestionen d'altri acaben als seus propis forns.

La motivació és explícita en els documents corporatius de la pròpia empresa: l'objectiu és «reduir la dependència dels cicles dels preus dels derivats del cru». El risc sanitari i ambiental el paguen els 161.000 habitants que viuen al voltant de la planta.

Representants de Bosc Verd-EdC, Revolta Pagesa i veïns de Moja, Monjos, Pacs, La Munia i Vilafranca del Penddès, el passat 11 de març al Parlament de Catalunya.

El Govern no ha fet efectiva cap de les dues moratòries

El Parlament de Catalunya va aprovar una moratòria a nous projectes d'incineració de residus el març de 2020, i una segona el desembre de 2021. Cap de les dues s'ha traduït en una prohibició efectiva. El Govern actual va en sentit contrari: el seu Pla territorial sectorial d'infraestructures de residus municipals 2025-2035 preveu augmentar la valorització energètica del 19% actual fins al 25%, amb un sostre de 850.000 tones anuals incinerades a tot Catalunya. La consellera Sílvia Paneque ho defensa argumentant que «la pitjor solució és l'abocador». La cimentera dels Monjos encaixa en aquest model.

Part del problema és estructural. Catalunya porta anys sense una llei de residus aprovada. Hi ha un avantprojecte presentat l'abril de 2024, però la tramitació parlamentària no ha culminat. Sense llei, no hi ha cap criteri legislatiu que prohibeixi o reguli la coincineració en cimenteres. Cada sol·licitud com la dels Monjos es resol administrativament, expedient per expedient. Les entitats demanen precisament que la futura llei tanqui aquesta porta: que prohibeixi explícitament la incineració de residus en cimenteres, i que no deixi la decisió a la discrecionalitat de cada departament.

Les entitats defensen que la resposta al dèficit de reciclatge ha de ser reciclar més, no cremar més. Catalunya va reciclar el 47,1% dels residus municipals el 2024, segons les dades de l'Agència de Residus de Catalunya. L'objectiu europeu per al 2025 és el 55%. El dèficit és real, però la solució que planteja el Govern és ampliar la capacitat de combustió.

La reunió de l'11 de març va comptar amb cinc grups parlamentaris a la mateixa sala. Que hi fossin no vol dir que actuïn de manera coordinada. Però la coalició de 16 ajuntaments de colors polítics molt diversos que s'ha construït al Penedès demostra que quan el risc és proper i les dades són clares, les línies de partit es mouen.

La Generalitat no ha modificat la seva posició. L'expedient continua obert.

Últimes notícies