Ferran Carbó i Solé és d'Avinyonet del Penedès. El 2019, amb el col·lectiu Joves Viticultors del Penedès, va plantar cara a Freixenet i a les grans cavistes que volien rebaixar el preu del raïm a 30 cèntims el quilo. Aquelles mobilitzacions, que van incloure tractorades a la Rambla de Vilafranca i una vaga històrica, van ser el que ell anomena «un 15M de la pagesia». Cinc anys després, des del gener de 2024, Carbó coordina la permanent comarcal de l'Alt Penedès d'Unió de Pagesos, el sindicat majoritari del camp català. Amb 32 anys, forma part també de l'executiva nacional de joves del sindicat. Parlem amb ell a quatre dies del 27 de febrer, amb el raïm a 40 cèntims, l'Agroparc als jutjats i el Gremi de la Pagesia demanant el vot nul.
El 2019 eres dels Joves Viticultors del Penedès i ara ets coordinador comarcal d'Unió de Pagesos. Com ha estat el camí?
El de Joves Viticultors va ser un projecte que es va quedar estroncat amb la Covid. Vinc d'una tradició militant i vaig decidir que havia de formar part de la solució. Vaig entrar a Unió de Pagesos perquè és el sindicat amb el qual em sento més còmode. Primer com a afiliat, després a la permanent comarcal, i quan hi va haver companys que van haver de deixar altres responsabilitats, se'm va demanar que fes un pas endavant. Soc coordinador des del gener del 2024, just abans de la Revolta Pagesa.
El raïm es preveu liquidar a 40 cèntims el quilo, per sota del cost de producció que l'Incavi situa entre 49 i 58 cèntims. Quant pot aguantar la pagesia treballant a pèrdues?
No es pot aguantar de cap manera. El 2018 cobràvem a 45 cèntims, que ens semblava un preu que podia cobrir costos. I el 2019, Freixenet va dir que pagaria a 30 cèntims. Una baixada d'un terç d'un any per l'altre. D'allà van sortir les mobilitzacions, la vaga, tot plegat. Sense comptar la inflació que hi ha hagut des d'aleshores, tot el problema amb la guerra d'Ucraïna que ha fet pujar el preu dels adobs... Després va venir el 2020 amb la Covid i el sector ha entrat en una crisi que acaba afectant el propi maneig de les vinyes.
Afectant com?
Es nota que les vinyes ja no es porten com abans. La gent s'estalvia tractaments perquè no surten els números: menys adob, menys feromones contra el cuc del raïm. I enguany ens hem trobat, potser per primer cop, problemes seriosos de cuc generalitzats, perquè quan tanta gent deixa de tractar, els que sí ho fan també en pateixen l'atac. El cuc del raïm és el principal element que compromet la qualitat: si hi ha cuc, perds el raïm.
El Mercosur és una de les grans amenaces que es debaten al sector. Us afecta directament, a la vinya?
Els estudis diuen que la vinya seria dels sectors menys afectats. Fins i tot podria ser positiu: hi ha una classe mitjana creixent al Brasil que podria comprar vi i compensar les pèrdues que hem tingut al mercat d'Alemanya i dels Estats Units. Qui ho pateix de debò són els companys de la carn i el cereal. Per a nosaltres, el Mercosur no és l'amenaça principal.
El 2019, durant les negociacions, Freixenet us va arribar a dir que us comprava el raïm «per motiu social», com si fos un favor. Qui marca realment el preu del raïm al Penedès?
El preu de compra del raïm cada celler en té un de propi. Però al llarg dels anys s'ha observat una correlació clara: hi ha un celler que marca tendència i la resta segueix. Any rere any.
Demaneu verema en verd a 5.000 hectàrees i una línia d'arrencada voluntària per a viticultors de més de 55 anys. Que un sindicat agrari demani arrancar ceps al Penedès no és reconèixer una derrota?
Són dues coses diferents. La verema en verd és una mesura perquè els diners que anirien als cellers per cremar els excedents de vi vagin als pagesos. Si un pagès té vinyes que sap que li pagaran malament o que no li compraran, pot collir el raïm en verd al mes de juny i cobrar un preu que tampoc et salva de res, però que pot estar per sobre del que t'acabaria pagant el celler. I té una derivada: si s'hi acullen molts pagesos, l'oferta de raïm baixa. No és l'objectiu principal de la mesura, però ajuda.
Meridià
I l'arrencada social, sí, potser és reconèixer una derrota. Però la realitat és que hi ha molta gent que porta molts anys cobrant per sota del preu de cost. Gent que té una edat en què no es veu amb cor de tornar a replantar, perquè no veu futur en el sector, o no veu ningú que agafi el relleu. Amb 55 anys no té sentit fer una inversió per una vinya que donarà fruit al cap de deu. Crisi de preus, crisi de relleu generacional i un futur que no és gaire clar. Tot junt.
«La imatge ha canviat respecte al 2019, quan fer de pagès tenia connotacions negatives.»
Formes part de l'executiva nacional de joves d'Unió de Pagesos. Set anys després de Joves Viticultors, la situació dels joves ha millorat o ha empitjorat?
Des de l'executiva de joves hem treballat propostes com l'ajut a la cooperació del relleu generacional. Tinc la sensació, i dic sensació perquè no la baso en dades, que hi ha hagut una revalorització de la feina de pagès. La imatge ha canviat respecte al 2019, quan fer de pagès tenia connotacions negatives, semblants a principis del 2000. Ara la gent valora la feina. Però aquesta millora d'imatge no ve acompanyada de gent que s'hi vulgui posar. No et dona estatus ni de bon tros, però almenys ja no et miren de reüll quan dius que ets pagès.
Unió de Pagesos demana simplificació administrativa. Com us afecta la burocràcia a la vinya?
He de ser honest: a la vinya no és dels sectors que pitjor ho pateix. Tenim papers, inspeccions, declaració anual de nitrogen, Declaració Única Agrària (DUN)... Però no és comparable amb el que viuen els companys de la ramaderia o de l'horta, que han d'estar fent guies i modificacions de DUN constantment. La reivindicació es fa des d'Unió de Pagesos perquè representem molts sectors, i n'hi ha que realment estan ofegats.
La fauna cinegètica és un problema real per als viticultors?
Sí, i s'ha agreujat. Tenim municipis del Penedès, com Gelida, Sant Llorenç d'Hortons, Olesa de Bonesvalls o Subirats, que no poden caçar per la Pesta Porcina Africana, i fins i tot sense fruit ja es troben amb danys, sobretot en préssecs i hortes. El senglar és el problema principal, des dels plans fins a la muntanya. Hi ha finques que sistemàticament ja ens diuen que no cal que hi anem a collir perquè està tot arrasat.
Però ara no és només el senglar.
No. Aquests últims anys ha aparegut la problemàtica del cabirol, sobretot en zones de muntanya i de bosc. El cabirol es menja els brots verds i en una nit pot fer molt de mal, perquè aquells brots no produiran. Compromet la verema d'aquell any i la del següent, com una pedregada. I ara ens trobem amb una altra cosa que fins fa poc era un problema dels companys de Lleida: el conill. Hi ha zones, sobretot al Baix Penedès, entorns de pedreres i infraestructures de transport, on els sembrats fa molts anys que no es cullen. Tenim danys en ametllers, en olivera, en ceps. I la problemàtica és tal que maten arbres fins i tot amb malla de protecció.
«Amb el senglar, la Pesta Porcina ha demostrat que sí que es podia actuar. A la zona zero de la PPA, els primers sis quilòmetres, no quedarà cap senglar.»
S'hi pot fer alguna cosa?
Amb el senglar, la Pesta Porcina ha demostrat que sí que es podia actuar. A la zona zero de la PPA, els primers sis quilòmetres, no quedarà cap senglar. Fins fa poc ens deien que en zones com la Garrotxa o el Pla de l'Estany, on feia molts anys que teníem problemes, no s'hi podia fer res. Ara veiem que sí. No proposem deixar el país sense senglars, però sí baixar-ne la població on és totalment inassumible. Amb el conill és més complicat, perquè respon a la pressió de caça reproduint-se més. Les mesures passen per mantenir netes les zones on fan els caus: pedreres, llocs abandonats.
Meridià
L'Agroparc d'Ametller Origen: 322 hectàrees de sòl protegit de vinya, un contenciós obert al TSJC i querelles contra ecologistes. Què s'hi juga la pagesia?
Espai agrari, espècies protegides i aigua. Ells diuen que és un projecte agrícola, però hem vist que també és un macroprojecte industrial i logístic. Des de l'Agroparc s'han volgut acaparar molts dels recursos que són escassos a la zona, com és el cas de l'aigua. Aquesta aigua entenem que ha d'estar a disposició de la pagesia. No pot ser que vinguin projectes de fora que, a través de l'especulació, pretenguin prendre els recursos al territori, eixugar-los i, quan ja no sigui rendible, fotre el camp.
Ametller s'ha querellat contra Bosc Verd i contra veïns de Gelida. Contra Unió de Pagesos, no?
No. I és curiós. Tota la plataforma Stop Agroparc, amb la qual hem anat a l'una, inclou moltes entitats. S'han querellat contra els ecologistes, contra Bosc Verd, però contra nosaltres no en sentim res. Sembla una estratègia per fer por a organitzacions més petites que poden sentir-se més intimidides, perquè un monstre com casa Ametller les pot arrossegar als tribunals. El dany als més petits ja està fet.
«No estan fets d'esquena de la pagesia: estan fets d'esquena del territori.»
Heu al·legat contra el Pla Territorial del Penedès i us oposeu a nous polígons. La planificació territorial es fa sense comptar amb la pagesia?
Es fa sense comptar amb el territori directament, i amb la gent que hi viu. Per situació geogràfica, érem potser l'última zona relativament lliure d'aquesta bogeria de polígons i de logística que a la resta de l'àrea de Barcelona ja és més present. Érem conscients que acabaria arribant. I ara veiem que coses que semblaven mig parades a principis del 2000 es tornen a engegar: a la Bisbal, a Llorenç, amb plantes de renovables i ofertes draconianes als pagesos perquè cedeixin o venguin les vinyes per fer-hi instal·lacions fotovoltaiques. No estan fets d'esquena de la pagesia: estan fets d'esquena del territori.
Formeu part de la Comunitat de Regants del Penedès. Quan tindrà aigua de reg la vinya?
La comunitat de regants del Penedès és diferent de les d'altres llocs. No es planteja per producció, sinó com un reg de suport perquè no es morin les vinyes, com ens ha passat amb l'última sequera. L'única font d'aigua disponible són les aigües regenerades de les depuradores, però moltes EDAR no tenen instal·lat el tractament terciari que permetria fer servir l'aigua per a llenyosos. A més, hi ha un problema greu d'infiltracions d'aigua salada a la zona litoral de Sant Salvador, que fa que aquella aigua tampoc sigui útil.
L'àmbit de la Comunitat de Regants va del Baix Penedès fins al Baix Llobregat. Es podrà regar tot?
Segurament no. L'àmbit és molt gran: Baix Penedès, Alt Penedès, una part de l'Anoia, el Baix Llobregat, el Garraf i fins i tot un municipi de l'Alt Camp. Però tenim molt pocs recursos d'aigua. S'han plantejat estudis de viabilitat que diuen que estaran resolts en cinc anys. Es parla de taques humides al voltant de les depuradores. Però gran part del Penedès quedaria al marge, almenys amb les eines que es contemplen a dia d'avui.
Per què?
Cal bombejar aigua de primera línia de mar, que és on són les depuradores principals (Vilanova, Sitges, el Vendrell, la Bisbal), cap amunt, per tornar-la a distribuir. I aquí al Penedès no hi ha concentració parcel·lària: la distribució hauria de portar una boca a cada finca. A més, la immensa majoria de pagesos no són propietaris, sinó parcers o llogaters, i les comunitats de regants estan formades pels propietaris de la terra. Si el pagès no pot pagar feromones ni adobs, quin pagès podrà assumir una inversió que, en el millor dels casos, serà d'aquí deu o quinze anys, quan la majoria dels que jo conec ja en tindran seixanta llargs o setanta? Però no podem deixar-ho perdre. Hem vist que sense aigua la vinya és molt vulnerable.
Unió de Pagesos denuncia que la llei de la cadena alimentària no es compleix. Per què?
Perquè la mateixa llei té una trampa. Representa que hi ha una altra cosa per sobre de tot, que és la normativa del lliure comerç, que diu que la pròpia llei no pot intervenir en el preu que et paguen: només posa mecanismes sancionadors en el cas que puguis demostrar que estàs cobrant per sota del preu de cost. I a més, has de ser tu qui denuncia. Tu, pagès, has de posar-te en un litigi contra Freixenet, Codorniu o Mercadona. Clar. En això ens trobem que és una llei que li falta molt de recorregut. El que hi ha a dia d'avui és una llei totalment ineficaç.
S'ha proposat la creació de distribuïdores públiques que garanteixin preus justos als pagesos i cistella bàsica als consumidors. Com ho veieu?
Unió de Pagesos ja participa en un projecte que es diu Terra Pagesa, que vol fer una cosa semblant: escurçar la cadena i posar en contacte productors i consumidors. Però és una cosa encara força verda. A la vinya tenim un problema afegit: el vi és el producte que des de més aviat s'ha hagut de vincular a les dinàmiques del mercat, a diferència d'altres sectors com l'horta o la fruita. No som un producte de primera necessitat: pots viure tota la vida sense beure una copa de vi. Això fa que el nostre sector estigui dominat per unes dinàmiques de mercat molt diferents. El més proper que tenim són les cooperatives, on els pagesos tenim més capacitat de decisió. Però estem dins d'un mercat que dominen uns altres.
«El vi és el producte que des de més aviat s'ha hagut de vincular a les dinàmiques del mercat, a diferència d'altres sectors com l'horta o la fruita.»
Divendres vinent es vota. Per què és important que els pagesos vagin a votar?
Sempre es diu que tots els pagesos volem el mateix. Que hi hagi quatre candidatures diferents posa de manifest que no és així. Nosaltres no parlem només d'agricultura, parlem de territori, de serveis als pobles que no siguin de segona. La diferència amb altres organitzacions és en quin cantó estan. Assaja, la COAC i la UPA, que són les interlocutores al Ministeri a nivell estatal, fins ara han anat bastant del braçet de l'agroindústria. Nosaltres apostem per un model de pagesia petit i mitjana, la del territori. Moltes vegades veiem votacions al Ministeri on ells porten posicions que clarament perjudiquen la pagesia. Anar a votar és refermar la democràcia al camp i fer que aquesta s'extrapoli a altres punts de l'Estat, on, a dia d'avui, els representants encara s'escullen a dit.
Meridià
El Gremi de la Pagesia, nascut de Revolta Pagesa, ha demanat el vot nul. Diuen que el sistema «només defensa els grans» i que Unió de Pagesos no canviarà res perquè ja li interessa com funciona. Què en dius?
Aquesta gent van sorgir el 2024 d'un context de protestes pageses europees. Aquí va sortir primer sota el nom de Plataforma 6F, que era una plataforma directament vinculada a l'extrema dreta espanyolista. Després es van desvincular, perquè es va veure la deriva que portava allò, i es van anomenar Revolta Pagesa.
Vosaltres hi vau participar?
Jo mateix hi vaig participar des d'Unió de Pagesos. Els primers permisos per anar a Barcelona i fer els talls de carretera els va demanar Unió de Pagesos, perquè al final exercim com a organització representativa. Però el que ens vam trobar després va ser un moviment amb una forta base en contra dels sindicats, i sobretot dirigit contra Unió de Pagesos. Suposo que pel fet que des que hi ha eleccions agràries les hem guanyat totes. Se'ls ha deixat participar en taules agràries i sectorials, se'ls ha convidat, hem posat els nostres tècnics a la seva disposició perquè poguessin elaborar propostes ben fonamentades. I després de tot això, ens hem trobat una hostilitat que no hem acabat d'entendre.
«Anar a votar és refermar la democràcia al camp i fer que aquesta s'extrapoli a altres punts de l'Estat, on, a dia d'avui, els representants encara s'escullen a dit.»
I el vot nul?
Després de tot, ens trobem amb aquesta campanya del vot nul. Però més enllà que és una denúncia contra el sistema de les taules agràries, no hi ha cap proposta al darrere. És una esmena a la totalitat en abstracte. Podien haver demanat que es baixés el percentatge per superar el tall del 15%, que hi hagués una distribució territorial diferent, que els sectors tinguessin un pes diferent... Hi ha mil propostes possibles, però no n'han fet cap. I el que ens xoca és que fan aquesta crítica només a les taules agràries de Catalunya, però no diuen res del sistema de representació al Ministeri, on les organitzacions estan escollides a dit i on es prenen la majoria de polítiques. Això ens xoca bastant.
«Pagesia o foc» és el lema de campanya. És una frase o és literalment el futur que ens espera?
Juga en un doble sentit. Si es continuen fent les coses d'esquena a la pagesia, com veiem amb els polígons del Baix Penedès, la ZEPA del Baix Llobregat, l'Agroparc de Gelida, el Pla de Balàs al Maresme... a mesura que la pagesia vagi perdent les eines, nosaltres també acabarem perdent les formes. Si continuen donant l'esquena a la pagesia, hi haurà foc en aquest sentit. I en l'altre sentit, el literal: si aconsegueixen que la gent acabi avorrint-se de treballar la terra, ja s'ha vist. Quan un territori deixa d'estar gestionat, quan desapareix el mosaic agroforestal, crema comarca de punta a punta.
Ferran Carbó és coordinador comarcal de l'Alt Penedès d'Unió de Pagesos i membre de l'executiva nacional de joves del sindicat. Les eleccions agràries se celebren el divendres 27 de febrer, de 9 a 19 hores, als col·legis electorals agraris de tot Catalunya.
Tu fas que Meridià sigui possible. Amb menys d'un euro a la setmana, fas sostenible una informació crítica i independent arrelada a les comarques del Penedès. Suma-t'hi i fes-nos créixer.
