Deu anys de recursos jurídics, informes tècnics i mobilitzacions ciutadanes. Deu anys sense un sol acte fora del marc legal. I ara, de sobte, StopAgroparc apareix en titulars com a sospitosa d'uns suposats actes de sabotatge que ningú no ha documentat públicament.
El 4 de març, Ametller Origen va emetre un comunicat denunciant danys a les obres de l'Agroparc a Gelida: tanques trencades, cables seccionats, panys forçats i material de senyalització desaparegut. L'empresa situa els fets després d'una concentració del 28 de febrer i apunta, sense dir-ho explícitament, a les «plataformes contràries» al projecte.
StopAgroparc ho nega de manera rotunda. No va convocar aquella caminada. No té cap relació amb el que es descriu. I fa notar una cosa: ara com ara, cap mitjà no ha publicat una sola imatge que acrediti l'existència o l'abast dels suposats sabotatges.
Meridià
El plural que criminalitza sense acusar
El comunicat d'Ametller Origen no esmenta StopAgroparc pel nom. Parla de «plataformes contràries», sempre en plural. La plataforma considera que la tria no és innocent: és l'única entitat oposada al projecte que opera formalment com a plataforma. Invocar un genèric plural crea la imatge d'una xarxa d'actors radicals inexistent.
El que el plural sí que reflecteix, però, és que el rebuig a l'Agroparc va molt més enllà d'una sola organització. Ajuntaments del Penedès, entitats ecologistes, veïns de Gelida, col·lectius de defensa del territori i fins i tot tècnics de la mateixa Generalitat han qüestionat el projecte des d'angles diferents. No és una plataforma radical. És un desacord ampli, divers i arrelat. Criminalitzar el plural és, en el fons, criminalitzar tot aquest ventall de veus.
Les proves que manquen, els informes que existeixen
Mentre els suposats danys esperen ser documentats, hi ha informes que ja existeixen i que Ametller Origen prefereix no posar al centre del debat.
Tècnics de la mateixa Generalitat, l'administració que ha donat al projecte el segell de «Projecte Estratègic», han qualificat l'Agroparc de «crític» i «incompatible» amb la supervivència de l'àliga cuabarrada de Gelida. Una espècie protegida. Les obres, però, no s'han aturat.
StopAgroparc fa deu anys que treballa precisament amb aquest tipus d'evidència: argumentació científica, rigor jurídic, pressió institucional. Cap acció fora del marc legal. Per això la plataforma interpreta la denúncia no com una reclamació per uns danys concrets, sinó com una operació de descrèdit en un moment en què el conflicte s'ha intensificat.
Meridià
Burofaxos en lloc de diàleg
Ametller Origen afirma al seu comunicat que ha ofert «espais de trobada» per dialogar i que la plataforma no ha acceptat. El que el comunicat no esmenta és que diverses entitats integrades a StopAgroparc, com Naturalistes de Gelida o el Col·lectiu Bosc Verd, han rebut burofaxos i citacions judicials en les darreres setmanes.
Es tracta d'una estratègia coneguda com a SLAPP (Strategic Lawsuit Against Public Participation), és a dir, l'ús dels tribunals per esgotar econòmicament i psicològicament les persones o entitats que fan preguntes incòmodes a les grans corporacions. Quan una empresa obre expedients judicials contra els interlocutors amb qui diu que vol dialogar, el gest de diàleg perd tot el seu contingut.
Mentre el debat mediàtic s'ha centrat en unes tanques i uns cables presumptament trencats, les excavadores no han parat. Les obres avancen sobre un territori que els propis tècnics de la Generalitat han qualificat d'«incompatible» amb la supervivència de l'àliga cuabarrada de Gelida. Un informe oficial. Una espècie protegida. I unes màquines que continuen.
StopAgroparc ho diu sense embuts: la cortina de fum mediàtica no canvia el que passa al territori. El sabotatge és suposat. La destrucció, no.
