Qui obri la bústia aquests dies a Subirats hi trobarà alguna cosa més que un calendari de paret. L'Ajuntament ha repartit a totes les llars del municipi un calendari 2026 que amaga un petit curs d'esperanto: cada mes inclou una lliçó sobre pronunciació, vocabulari o conjugacions verbals. El format, dissenyat en DIN A3 per la cooperativa Bildi de Martí Ferré, permet retallar la part dels dies i, un cop acabi l'any, les pàgines restants es converteixen en un quadern d'introducció a la llengua.
El detall no és casual. Subirats és l'únic municipi català amb un Centre de Documentació dedicat exclusivament a l'esperanto, un referent internacional que conserva diccionaris, documents històrics i obres literàries. La col·lecció va néixer el 1968 quan Lluís Hernández hi va obrir el primer museu de l'Estat dedicat a aquesta llengua. Gairebé seixanta anys després, el consistori vol que aquella herència no quedi tancada en un arxiu.
La regidora de Comunicació, Maria Carbó, ho resumeix així: «Volem reivindicar la unió entre Subirats i l'esperanto, però també posar en relleu el paper que ha tingut com a llengua de fraternitat». La frase no és nostàlgia. Carbó recupera els noms d'Andreu Nin, Mercè Rodoreda i Joan Amades per recordar que l'esperanto va ser, durant dècades, una aposta dels moviments obrers i culturals catalans. Una llengua pensada per trencar barreres nacionals sense imposar cap cultura dominant sobre les altres.
Més que un calendari
Cada pàgina del calendari inclou un codi QR que porta al Diccionari Bàsic Esperanto-Català de l'Associació Catalana d'Esperanto. El recurs permet als qui vulguin anar més enllà de les lliçons bàsiques i connecta el format analògic amb eines digitals.
L'aposta té continuïtat: aquest estiu Subirats acollirà més d'un centenar de joves esperantistes en el marc del 82è IKJ (Internacia Junulara Kongreso) a Catalunya, el congrés juvenil internacional de parlants d'esperanto. Un esdeveniment que portarà al Penedès gent de desenes de països units per una llengua que no pertany a cap Estat.
En un moment en què l'anglès s'ha convertit en l'única porta d'accés a l'esfera global, Subirats recorda que hi va haver (i hi ha) una alternativa: una llengua creada expressament per ser fàcil d'aprendre, neutra i accessible. Una idea nascuda el 1887 que, en un petit municipi del Penedès, continua viva també dins d'un calendari de paret.
