Si preguntes a un pagès del Penedès qui marca el preu del raïm, la resposta automàtica és Freixenet. Després potser matisa: que hi ha una denominació d'origen, que hi ha un consell regulador, que tècnicament els preus es negocien. Però els matisos i les dinàmiques porten sempre a la mateixa conclusió.
Unió de Pagesos xifra en el 50% la quota de compra de Freixenet de tot el raïm i vi a doll destinat a cava. La xifra és versemblant: la DO Cava produeix uns 300 milions de quilos de raïm per verema, i la marca Freixenet sola ven més de 100 milions d'ampolles anuals. Cada ampolla necessita aproximadament 1,2 quilos de raïm. El càlcul aproximat situa Freixenet per sobre del 40% només amb la seva marca principal, sense comptar Segura Viudas ni la resta de marques del grup. Quan Freixenet anuncia el preu que pagarà cada temporada, la resta d'elaboradors s'hi alinea en qüestió de dies.
El dilluns 2 de març de 2026, l'empresa que orquestra aquest mercat va canviar de mans. La família Ferrer i José Luis Bonet van vendre el 50% restant de Freixenet S.A. al grup alemany Henkell. A partir d'ara, Henkell és l'únic propietari. No hi ha cap accionista català, cap propietari amb arrels al territori, cap contrapès local.
El preu de la transacció no s'ha fet públic.
El poder que ho decideix tot
Freixenet no fixa el preu del raïm per cap mecanisme legal ni cap acord formal. Ho fa per poder de mercat: és el comprador dominant del sector i els seus preus es converteixen en la referència de tot el sector.
El 2019 n'hi ha la prova més documentada. El 7 d'agost d'aquell any, Henkell Freixenet va fer arribar als seus proveïdors el preu que pagaria per la collita: 30 cèntims per quilo. En menys de deu dies, Jaume Serra i Codorníu van anunciar els seus preus en la mateixa franja. Tots els viticultors del Penedès van cobrar el mateix. Trenta cèntims per quilo. El mateix preu que l'any 1998, quan la pesseta encara era la moneda oficial. En vint-i-un anys, el cost de la vida havia pujat gairebé un 60%. El preu del raïm havia tornat al punt de partida.
Fins ahir, les famílies Ferrer i Bonet eren el 50% de l'accionariat de Freixenet. Tenien reputació local, interessos al territori, i una presència pública a la comarca que actuava com a contrapès informal dins l'empresa. Des d'ahir, ja no hi són. Henkell té el 100% i no té cap relació amb el Penedès més enllà del negoci.
El preu que no arriba al cost
Els viticultors del Penedès necessiten cobrar entre 55 i 60 cèntims per quilo de raïm per no perdre diners. Segons les estimacions del sector, el cost de producció se situa entre 40 i 60 cèntims depenent del tipus d'explotació i del volum de collita. Però amb anys de sequera que han deixat les collites en 4.000 o 5.000 quilos per hectàrea en alguns indrets, molts pagesos no han arribat a 3.000 euros bruts de facturació anual per hectàrea. En temporades amb preus de 30 o 53 cèntims per quilo, l'activitat és directament deficitària.
Meridià
L'agost de 2025, més d'un centenar de viticultors amb tractors es van concentrar a Sant Sadurní d'Anoia. Unió de Pagesos, JARC i l'Associació de Viticultors del Penedès van cridar els pagesos a no signar cap contracte per sota del cost de producció. La convocatòria va aplegar dotze entitats agràries de tot l'arc vitícola de l'estat, des del Penedès fins a Requena i Extremadura: totes unides pel mateix problema. El preu que paga l'empresa dominant dicta el preu que cobren tots.
A tot això s'hi suma un factor estructural que els sindicats fa anys que denuncien: el Ministeri d'Agricultura ha permès la inscripció de milers d'hectàrees de vinya fora de Catalunya a la Denominació d'Origen Cava. Els grans elaboradors poden comprar raïm més barat fora del Penedès. Els pagesos de la comarca competeixen en desavantatge dins la denominació que el seu territori va crear.
Com Freixenet va deixar de ser catalana
La venda d'ahir és la conclusió d'un procés que va començar amb una fractura familiar.
El 2018, les divisions internes entre les branques de la família Ferrer van permetre l'entrada del grup alemany Henkell amb un 50,67% del capital per uns 220 milions d'euros. Uns mesos després, el fons d'inversió nord-americà Carlyle Group va adquirir una participació majoritària a Codorníu en una operació valorada en 390 milions d'euros. En menys d'un any, les dues grans empreses del cava català van canviar de mans. En el cas de Freixenet, no va ser per un pla estratègic. Va ser per fractura familiar.
Durant vuit anys, les famílies fundadores van mantenir el 50% restant i van codirigir l'empresa amb Henkell. Ara han venut. Reinvertiran en Ferrer Wines, una empresa vinícola de Pedro Ferrer. Pedro Ferrer i José Luis Bonet conserven el títol de presidents honoraris de Freixenet.
Freixenet va néixer el 1914 a Sant Sadurní d'Anoia. Factura 1.250 milions d'euros anuals. Durant dècades ha estat la marca d'escumosos més exportada de l'Estat i l'exemple d'empresa familiar catalana amb projecció global. Ara és una línia de negoci d'un grup alemany.
La marca sense territori
La lògica del nou propietari ja s'ha vist en pràctica. Quan la sequera va deixar el Penedès sense prou raïm per satisfer la demanda, Henkell va deixar de vendre cava Freixenet a Alemanya, Àustria i Suïssa i va posar al seu lloc un vi escumós elaborat fora de la denominació d'origen, amb el mateix embolcall. Mateixa botella, mateixa marca, producte diferent. El mercat alemany ni s'hi va fixar.
Henkell ho presenta com una aposta per convertir Freixenet en una "masterbrand" internacional que engloba cava, prosecco, vins francesos i begudes sense alcohol. El que significa en pràctica és que quan no hi ha prou raïm al Penedès, s'agafa d'una altra banda. El territori és una opció, no un requisit.
Els sindicats van denunciar durant la vaga de 2025 que l'empresa estava "matant el cava" per prioritzar escumosos que requereixen menys mà d'obra i que no estan vinculats a la denominació d'origen. Freixenet ho va negar. La substitució als mercats alemanys, però, va quedar documentada.
Meridià
154 acomiadaments, ingressos rècord
L'abril de 2025, mentre Henkell Freixenet anunciava una facturació de 1.250 milions d'euros per al 2024, Freixenet va presentar un expedient de regulació d'ocupació per a 180 treballadors, el 24% de la plantilla a Catalunya. La justificació oficial: la sequera i la crisi del sector.
La plantilla va respondre amb una vaga. Quaranta dies i vuit rondes de negociació després, l'empresa i els sindicats van arribar a un preacord de matinada, ratificat per unanimitat a l'assemblea de treballadors. El preacord va reduir el nombre d'afectats fins a 154 (99 a Freixenet i 55 a Segura Viudas) i va establir com a criteri preferent les baixes voluntàries i les jubilacions anticipades. Els treballadors d'entre 55 i 60 anys amb almenys deu anys d'antiguitat podran accedir a un pla de rendes que els garanteix fins als 63 anys entre el 75% i el 80% del salari brut. Els 124 acomiadaments finals, un cop restades les prejubilacions, seran tots voluntaris, amb una indemnització de 50 dies per any treballat sense límit de mensualitats.
El comunicat
La nota de premsa conjunta parla de "confiança", "col·laboració", "llegat" i "futur sostenible". Pedro Ferrer parla d'"un moment emotiu". Brokemper, el CEO de Henkell, parla d'"honor". No esmenta els 154 treballadors acomiadats. No esmenta els viticultors que cobren per sota del cost de producció. No esmenta els escumosos venuts amb marca Freixenet que no eren cava. No esmenta el Penedès.
Cap administració catalana ni espanyola ha dit res sobre la venda. El Consell Regulador del Cava tampoc.
Cada any, quan s'acosti la verema, Henkell Freixenet farà arribar als seus proveïdors el preu que pagarà per quilo de raïm. La resta del sector s'hi alinearà. Si preguntes a un pagès del Penedès qui marca el preu del raïm, la resposta continuarà sent Freixenet. Però Freixenet ja no és d'aquí.
