Laura Rafecas, militant d'Endavant Alt Penedès i brigadista a Veneçuela.
Quan la matinada d'aquest 3 de gener de 2026 els míssils nord-americans van començar a caure sobre Caracas, Miranda i La Guaira, el meu cap va viatjar instantàniament dos mesos enrere. Vaig ser allà al novembre. Vaig caminar per aquells mateixos carrers que han sortit a la CNN coberts de fum. I el que vaig veure llavors no era el «narcoestat» que Washington utilitza avui per justificar el segrest del president Nicolás Maduro; vaig veure un poble organitzat construint una alternativa al capitalisme.
La intervenció militar dels Estats Units no ha estat una sorpresa, sinó la crònica d'una mort anunciada. Ja al novembre, mentre visitàvem experiències comunals, se sentia la pressió: el desplegament de la IV Flota al Carib i els 15.000 soldats envoltant el país eren una amenaça tangible. Però, paradoxalment, al barri no es respirava por, sinó el que la delegada catalana Masmi va definir perfectament durant la nostra visita: «valentia i inspiració».
Més enllà de la propaganda: La Comuna
Els mitjans ens venen que Veneçuela és una dictadura. Però el que jo vaig presenciar al barri «23 de Enero», a la Comuna «El Panal», va ser el contrari: un excés de democràcia. Vaig veure com, a través de la 4a Consulta Popular Nacional, la gent no votava polítics, sinó que decidia directament on anaven els diners de l'Estat: aigua, electricitat, producció.
A «El Panal», on Robert Longa i els comuners ens van rebre, no hi havia caos. Hi havia fàbriques tèxtils pròpies, una «Pluriversidad» per formar els joves i un sistema de seguretat autogestionat que havia expulsat la delinqüència substituint les armes per cultura i esport. Com em van dir allà: «El que es fa en comú és la cèl·lula d'un nou Estat».
Per què ara?
L'atac d'aquest gener, precedit per campanyes de fake news barroeres com la del suposat atac a l'empresa Primazol al desembre, no busca «restaurar la democràcia». Busca restaurar la propietat. L'Estratègia de Seguretat Nacional dels EUA de 2025 ho va deixar per escrit: volen aplicar el «Corol·lari Trump» a la Doctrina Monroe per negar a la Xina l'accés als recursos del seu «pati del darrere». Volen el petroli, l'or i el gas.
Una lliçó per a nosaltres
Torno a les notes del meu viatge. Recordo la Sílvia Pagès, una altra companya de la delegació, dient que la Comuna és ja la «columna vertebral» del país. Si avui els Estats Units bombardegen Veneçuela, és perquè aquest exemple és perillós. No per les seves armes, sinó per la seva idea: «Comuna o Res».
El que volen destruir amb bombes no és només un govern, és l'esperança que vaig veure als ulls de la gent del «23 de Enero». Com ens van ensenyar allà, davant l'imperialisme que ens vol aïllats, la nostra única opció és la solidaritat. Perquè el que passa avui a Caracas decidirà el futur de la sobirania de tots els pobles del món.
Des d'Endavant Alt Penedès aprofitem per convidar-vos aquest divendres 20 de febrer, a les 19.30 h, al Casal Popular la Gueralda, per compartir amb vosaltres la nostra experiència.
