Vilanova i la Geltrú tindrà, per fi, uns jardins amb el nom de Guillem Agulló i Salvador. La Comissió de Nomenclàtor de l'Ajuntament va aprovar la setmana passada la denominació «jardins de Guillem Agulló i Salvador» per a un espai del sector del Llimonet. L'acord dona compliment a una proposta que el ple municipal va aprovar l'any 2013. Han calgut dotze anys perquè un compromís institucional es convertís en realitat.
Guillem Agulló tenia divuit anys quan, la matinada de l'11 d'abril de 1993, un grup de cinc neonazis el va assassinar amb una ganivetada al cor a Montanejos (Alt Millars, País Valencià). Era militant de l'organització de joves independentistes Maulets i del col·lectiu antiracista SHARP. El van matar per dur un pedaç antifeixista a la caçadora. Els seus agressors, que s'autodenominaven «Komando Marchalenes IV Reich», van marxar fent la salutació nazi i cantant el «Cara al sol».
El judici, celebrat el 1995 a Castelló, va ser un exercici d'impunitat. Quatre dels cinc acusats van quedar absolts. L'autor material, Pedro Cuevas, va ser condemnat a catorze anys de presó. En va complir quatre. El 2005, Cuevas va ser detingut durant l'Operació Panzer contra un grup neonazi paramilitar. El 2007 es va presentar a unes eleccions per Alianza Nacional, un partit d'ultradreta.
Els pares de Guillem, Carme Salvador i Guillem Agulló i Lázaro, van rebre la Creu de Sant Jordi el 2020 pel seu compromís amb la lluita antifeixista. El seu fill s'ha convertit en un dels símbols més potents contra la violència feixista als Països Catalans. Que posar el seu nom a un jardí requereixi una dècada de tràmits diu tant de la burocràcia municipal com de les resistències polítiques que encara genera la memòria antifeixista.
El llarg camí als carrers del Penedès
La denominació de Vilanova s'inscriu en una trajectòria de reconeixements que ha avançat sempre a remolc de la insistència de l'esquerra independentista. A Vilafranca del Penedès, la CUP va aconseguir aprovar una moció el 2008 per dedicar un espai a Agulló, amb els vots de CiU, ERC i ICV, l'abstenció del PSC i el vot en contra del PP. Van passar disset anys fins que, el febrer de 2025, una placeta al barri del Poble Nou va rebre el seu nom.
A Vilanova, el patró ha estat idèntic. El ple de 2013 va aprovar la proposta. La Comissió de Nomenclàtor va quedar inactiva durant set anys. El maig de 2025, la CUP va portar una nova moció al ple per forçar que el compromís es materialitzés. El PP hi va votar en contraargumentant que Agulló «no és representatiu de Vilanova i la Geltrú». El govern (PSC i VeC) es van abstenir. La resta de grups (CUP, ERC, Transformem VNG i Junts) hi van donar suport. Finalment, aquest febrer de 2026, s'ha fet realitat.
Vint noms nous, tres de dona
Els jardins d'Agulló formen part d'una tanda de vint noms nous aprovats per la Comissió. La llista inclou el parc de la Memòria Democràtica, al costat del cementiri, en homenatge als deportats del Garraf als camps nazis; el parc del Poble Gitano a la Collada; la glorieta d'Àngel Guimerà al parc de Ribes Roges, un nom que el franquisme va esborrar el 1909; i el Teatre Principal – Joan Magrinyà, que associa el ballarí vilanoví a l'equipament en el trentè aniversari de la seva mort. El Pla Gumà de 1876 aporta topònims recuperats com l'Estany de Ramusa o el passatge d'Isidre Parellada, metge que va combatre el còlera de 1854.
Dels vint noms, només tres són explícitament femenins: la placeta de Marta Mata, referent de l'escola pública; la de Maria Lluïsa Orriols i Vidal, historiadora que va documentar el passat medieval de la Geltrú; i el parc del 8 de Març. Dia Internacional de les Dones, a la zona verda envoltada pels carrers Aneto, Guadalquivir, Mèrida i Riu Segura.
Tota la Comissió va votar a favor de la proposta. Tota excepte el Casal de Dones, que hi va votar en contra. No han transcendit públicament els motius, però la proporció parla sola.
A tot Catalunya, el 83% dels carrers dedicats a personalitats porten noms d'home. A l'Alt Penedès, segons un estudi de 2021 de Feminal Debat i Òmnium, deu dels vint-i-set municipis de la comarca no tenien cap carrer amb nom de dona. El nou reglament de la Comissió es compromet a «continuar avançant en l'equilibri de noms femenins», però les xifres parlen d'una bretxa que les bones intencions no tanquen.
La proposta haurà de ser ratificada pel ple municipal.
