El debat sobre els desnonaments al ple municipal de Vilanova i la Geltrú d'aquest febrer va transcórrer amb l'alcalde Juan Luis Ruiz (PSC) demanant silenci repetidament. El públic responia amb protestes cada cop que el govern justificava el seu vot en contra d'una moció de la CUP per reforçar la resposta municipal davant la fi de la moratòria estatal. El saló de plens era ple de persones del moviment per l'habitatge vilanoví (Sindicat de Llogateres, la PAH, 500x20, Ciutadania Sensible o l'Assemblea pels Drets Socials). A l'altra banda, un govern que els deia que no cal fer res més del que ja fa.
La moció demanava tres coses concretes: un sistema de seguiment dels desnonaments que es reprenguin, la presència de la regidoria d'Habitatge als llançaments i instar el govern espanyol a recuperar la cobertura jurídica perduda. El context: el passat 27 de gener, el Congrés de Diputats va tombar la pròrroga de la moratòria de desnonaments que formava part de l'escut social vigent des del 2020, amb els vots en contra de PP, Vox i Junts per Catalunya. La caiguda deixa unes 60.000 famílies a tot l'estat espanyol sense protecció davant els llançaments, 13.000 de les quals a Catalunya. A Vilanova se'n calculen més de cent.
El govern de PSC i Vilanova en Comú va tombar la moció amb els vots de PP i Junts. A favor hi van votar CUP, Transformem i ERC.
La regidora d'Habitatge contra una moció d'habitatge
Qui va argumentar el rebuig va ser Iolanda Sánchez, regidora de Vilanova en Comú i responsable d'Habitatge. El seu argument central: la moció «construeix un relat que no és just ni ajustat a la realitat» perquè «invisibilitza una feina rigorosa, constant i profundament compromesa» que ja fan els serveis municipals. Sánchez va acusar la CUP de confondre «gesticulació amb polítiques efectives».
Josep Manel Ametllé, portaveu de la CUP, va respondre que ningú no nega la feina dels serveis socials. «Simplement, diem que no s'arriba on s'hauria d'arribar.» Va explicar que la moció neix d'una realitat concreta: «No és una utilització partidista ni volem cercar l'emoció. Són persones, vilanovins i vilanovines, veïnes nostres, que demà poden ser desallotjades de casa seva.» I va insistir en un punt que el govern preferia esquivar: la presència política als desnonaments. «No ens serveix que els truquem per telèfon i ens diguin que ja n'estan al cas. El que necessitem és que hi sigueu.» Segons Ametllé, «la presència d'un càrrec electe, especialment si és del govern, pot marcar la diferència a la negociació» amb els jutjats per ajornar un llançament. «Això potser és el que li fa una mica més de mandra», va afegir, adreçant-se directament a Sánchez.
Quan la regidora va acusar la CUP de buscar fotos i imatges, Ametllé va replicar: «No ens digui que venim a fer-nos fotos, quan vostè és la primera que quan signen els promesos habitatges li va faltar temps per publicar-ho a tot arreu.» I va tancar amb la frase que va resumir el conflicte de fons: «Només fotent canya, que vol dir fotent el cos quan et ve una patrulla de Mossos d'Esquadra a intentar treure una família, es paren desnonaments. I això és un fet.»
«On éreu vosaltres?»
Abans del debat polític, Berta Barberà, del Sindicat de Llogateres, va fer la intervenció ciutadana que va marcar el to de la sessió. Va recordar que les darreres setmanes la ciutadania organitzada havia aturat dos desnonaments a Vilanova: el d'una veïna de 80 anys amb un fill amb discapacitat i el d'una família amb tres menors d'11 anys. «On éreu vosaltres?», va preguntar al govern. I va tancar amb un avís: «Si ens toquen a una, ens trobaran a totes.»
L'altra escena la va protagonitzar Junts. Gerard Figueras, el portaveu del partit, va anunciar l'abstenció al primer torn amb l'argument que l'escut social «no ha de recaure sobre els petits propietaris». Al segon torn, ofès per les crítiques de la CUP, va canviar el vot a contrari. «En política és tan important el fons com la forma», va dir per justificar el gir. La CUP va replicar que Junts «considera petits propietaris, gent que té menys de 50 lloguers actius» i que la immensa majoria de desnonaments a la ciutat afecten habitatges de grans tenidors.
Marc Segarra, portaveu de Transformem, i Oriol Huguet, d'ERC, van anunciar el vot favorable. Segarra va posar noms concrets al debat: «L'altre dia, al barri de Mar, era una senyora de 80 anys. L'altre dia, al carrer Jardí, un veí del centre Vila que va estar a punt de patir un desnonament.» Va reclamar més recursos municipals per «aturar el cop» mentre «els polítics que estan a Madrid no fan la feina». Huguet va argumentar que «som la primera porta on pica la ciutadania» i que «l'administració sempre ha d'anar un pas per endavant per evitar el trauma vital que suposa perdre la llar». Va tancar recordant que «l'habitatge és un dret fonamental, no una mercaderia».
El govern municipal acaba de votar que la seva resposta actual és suficient. Les entitats ja han dit que hi seran igualment. A cada porta.
