Wavegarden Barcelona-Cunit: el macroprojecte que amenaça el Penedès

La plataforma SOS Natura Cunit ha convocat una jornada informativa per al 14 de febrer a les 11 del matí al passeig marítim. Serà la segona mobilització en dos mesos: el 7 de desembre un centenar de veïns ja van sortir al carrer per protestar contra el projecte de macrocàmping amb piscina d'onades artificials aprovat pel ple municipal a l'octubre.

Sota el nom de Wavegarden Barcelona-Cunit, es vol construir una piscina amb onades generades artificialment per practicar surf, amb un cost per sessió que podria rondar els 50 euros. Vint-i-tres mil metres cúbics per omplir-la (l'equivalent al consum anual de més de 200 llars) i 14.000 més cada any per mitigar l'evaporació. Tot plegat en un municipi que fins fa ben poc patia restriccions d'aigua i mentre Catalunya tot just treu el cap d'una sequera històrica.

El macroprojecte ocuparia 36 hectàrees (aproximadament, 50 camps i mig com el del Barça) i afectaria un espai agroforestal d'alt interès paisatgístic conegut com a Cal Pla, un mosaic agroforestal amb oliveres, alzines i marges de pedra seca catalogats com a patrimoni immaterial per la UNESCO, que és un pulmó verd del municipi. Darrere del projecte hi ha l'empresari Pau Serracanta, a través de la societat Wavegarden, que ja ha intentat sense èxit projectes idèntics a Montgat (2017) i Sabadell (2022).

Junts, PSC i Comuns

L'Ajuntament ho va aprovar amb els vots d'Impulsem Cunit (Junts), PSC i En Comú Podem; ERC hi va votar en contra. L'alcalde Jaume Casañas ho defensa com una «oportunitat única» per situar Cunit al mapa. L'aposta de l'Ajuntament per la «desestacionalització» i la «diversificació» amaga, en realitat, una aposta pel monocultiu turístic d'alt impacte que consumeix recursos locals de forma intensiva, com l'aigua i el paisatge, però que sovint té un retorn limitat.

El consistori defensa que el macroprojecte tindrà un impacte de 60.000 euros anuals per a les arques municipals, però si aterrem aquesta xifra, això representa un irrisori 0,2% del pressupost municipal, és a dir, menys de quatre euros per habitant a l'any. Els veïns denuncien que el preu a pagar és la pèrdua definitiva del seu últim pulmó verd, canviant un valor públic i comunitari per un benefici privat que hipoteca el futur del territori en nom d'una «marca Costa Daurada» que ja està saturada.

L'alcalde també justifica el projecte atacant les crítiques ecologistes i afirmant que «la petjada ecològica d'anar cada dia a treballar a Barcelona és molt major» que la del complex. És un relat trampós: segons les dades de mobilitat fetes públiques pels ecologistes, només l'11,5% dels desplaçaments laborals de Cunit tenen Barcelona com a destinació. El que realment farà el projecte és sumar 3.841 nous viatges en cotxe diaris als 4.377 ja existents per motius laborals, fet que suposa augmentar el trànsit un 87%. Això no només duplica la pressió ambiental, sinó que amenaça amb el col·lapse definitiu de la C-31, una via que ja pateix retencions crítiques cada cap de setmana. En comptes de reduir la petjada, Junts, PSC i Comuns aposten per un greenwashing que duplica la pressió sobre el territori i trien el col·lapse de la mobilitat local.

Dins d'aquesta aliança, el paper d'En Comú Podem resulta especialment sorprenent per la seva contradicció amb el relat ecologista que la confluència defensa. Durant el ple d'aprovació, la regidora Carolina Burgos va arribar a afirmar que el projecte no requeria ciment perquè les estructures eren «muntables i desmuntables», una asseveració que la plataforma SOS Natura Cunit ha desmuntat citant la mateixa documentació oficial del projecte.

Els informes tècnics preveuen grans moviments de terres de més de 120.000 m³, la construcció de dos subsòls, sales de màquines soterrades i fonamentacions estructurals que fan que qualsevol pretensió de reversibilitat sigui físicament impossible. De fet, la Generalitat ja ha advertit que només la piscina d'onades suposaria impermeabilitzar el 23% del recinte, duplicant el límit del 10% que permet el Pla Director Urbanístic d'Activitats i Càmpings (PDUAC), la normativa que regula aquest tipus d'equipaments.

Més enllà dels números, el projecte dibuixa un model de territori exclòs per als mateixos veïns. Amb tarifes que podrien superar els 50 euros per sessió, la instal·lació està pensada per a un públic metropolità amb alt poder adquisitiu, no per a les famílies de Cunit, on la renda mitjana per llar se situa en 32.000 euros anuals. El resultat és paradoxal: els veïns cedeixen el seu últim pulmó verd i assumeixen el col·lapse de mobilitat perquè altres puguin surfejar en un recinte al qual difícilment podran accedir. És l'equació perversa del turisme d'alt impacte: qui paga els costos no és qui n'obté els beneficis.

Aigua potable del CAT

L'origen de l'aigua és, precisament, un dels punts on el relat de l'Ajuntament de Cunit s'esquerda de forma més evident. Tot i que la nota municipal de l'octubre treia pit d'un informe favorable de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) pel suposat ús pioner d'aigua regenerada, en declaracions posteriors el relat està canviant. La pròpia tinent d'alcalde, Dolors Carreras (PSC), va assegurar al desembre passat a Ràdio i Televisió El Vendrell que l'ompliment inicial de la llacuna (uns 23.000 m³) es farà amb aigua del CAT (Consorci d'Aigües de Tarragona). Es tracta d'aigua potable de la mateixa xarxa que abasteix les llars de Cunit; la mateixa aigua que fa només dos estius s'havia de racionar. Tot això per fer surf artificial a pocs minuts a peu del mar.

En una entrevista a Xarxanet, Alberto Garcia, membre de SOS Natura Cunit i del GEVEN, denuncia que «aquesta piscina d'onades es vol fer en una zona on hem patit restriccions d'aigua i sequeres gairebé permanents, i la gent hi acabaria surfejant amb aigua de consum». Malgrat que s'ha parlat de signar un conveni amb la depuradora de Cunit-Cubelles (EDAR) per utilitzar aigua regenerada, Garcia recorda que «aquesta aigua només és apta per a reg. L'aigua de la piscina, en canvi, ha de ser d'aigua de consum».

Garcia també denuncia una manca de transparència total: «S'utilitza l'excusa de dir-ne "llacuna" per disfressar una piscina d'onades i poder encabir una instal·lació esportiva en sòl agrícola, cosa que el POUM prohibeix». En aquest sentit, Cal Pla és un sòl no urbanitzable i s'està fent una interpretació tramposa de la normativa per poder tirar-lo endavant.

La pilota, a la teulada de la Generalitat

Malgrat les presses del consistori, el projecte no és definitiu. El procés es troba ara en mans de la Comissió Territorial d'Urbanisme del Penedès, un òrgan dependent de la Generalitat de Catalunya que té la darrera paraula. En la seva darrera reunió a finals de 2025, la Comissió va requerir més informació detallada abans de validar la modificació urbanística. S'espera que la resolució d'aquest organisme arribi durant aquest primer trimestre del 2026, moment en què SOS Natura preveu recórrer a la via judicial si s'obvia el clam veïnal.

El mateix projecte que ja va fracassar dues vegades a Montgat i Sabadell demostra que la persistència de Serracanta xoca sistemàticament amb la resposta veïnal i el context de crisi hídrica. Mateix projecte, mateix promotor, mateixa aigua potable.

Ara toca Cunit, i Junts, PSC i Comuns estan disposats a prémer l'accelerador d'un model que prioritza el benefici immediat sobre la supervivència del territori. Davant d'aquesta aliança, les preguntes són inevitables i incòmodes: On queda la gestió responsable de l'aigua en un país que ha après a viure amb la por a l'aixeta buida? On queda la lluita contra la crisi climàtica si es permet una infraestructura que consumeix recursos de forma anacrònica i triplica la pressió ambiental? On són els límits a un turisme massiu que ja no cap a les nostres carreteres ni al nostre litoral?

El consistori no ha comptat amb la resiliència d'un poble que es nega a ser una fitxa més en el tauler del creixement il·limitat. Per això, el proper 14 de febrer a les 11 del matí, la plataforma convoca tota la ciutadania a una jornada informativa al passeig marítim, davant del monument de les lletres, per fixar el full de ruta de la resistència. Els veïns volen aturar-ho i ja preparen una ofensiva legal davant dels tribunals. Montgat ho va aturar. Sabadell també. A Cunit, la dignitat del territori es prepara per ser la tercera victòria de la raó sobre el ciment.